dimecres, 19 de febrer del 2020

Els vins del massís del Garraf reivindiquen el valor del seu terrer calcari

Els vins del massís del Garraf reivindiquen el valor del seu terrer calcari

En un tast celebrat en el marc de la Barcelona Wine Week, els cellers del massís del Garraf han posat en valor el seu terrer calcari com un eix diferenciador dels vins que elaboren

Tast Massís del Garraf
El massís del Garraf geològicament forma una unitat de relleu constituïda predominantment per materials calcaris, que és resultat entre altres factors, de l’erosió provocada per l’aigua i en la que s’hi poden trobar formes càrstiques superficials com els rasclers o les dolines o bé subterrànies com les coves o els avencs.

Els cellers ubicats al massís del Garraf han reivindicat aquesta característica geològica com un element determinant del terrer on tenen plantades les seves vinyes i que dona una personalitat molt definida al seus vins, sobretot a través de l’acidesa que presenten.

En un tast que s’ha celebrat en el marc de la Barcelona Wine Week, quatre cellers dels massís del Garraf, Vins de Foresta, Vega de Ribes, Finca Viladellops i Can Ràfols dels Caus, han volgut mostrar al públic assistent com el terrer del massís del Garraf influeix en els seus vins,

Aquest terrer atorga als vins un pH molt baix, això és una acidesa alta que els dona una gran capacitat d’envellir i, en opinió d’alguns dels cellers presents en el tast, aquesta acidesa viva compensa els excessos de maduració derivats del canvi climàtic.

Per exemplificar com el terrer calcari influeix en els vins, en la seva acidesa i en la seva capacitat d’envelliment s’han tastat un total de vuit vins:

  • Vega de Ribes Ancestral 2008 del celler Vega de Ribes
    • 100% xarel·lo de vinyes d’entre 60 i 70 anys
    • Xarel·lo 2017 de Vins de Foresta
    • 100% xarel·lo de vinyes d’entre 47 i 75 anys.
    • Fermentat en bóta i amb una criança d’entre 4 i 6 mesos
  • Gran Caus Blanc 2011 de Can Ràfols dels Caus
    • 50% xarel·lo, 30% chenin blanc i 20% chardonnay provinents de raïms de vinyes de 48, 20 i 39 anys respectivament.
  • Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2010
    • Elaborat a partir de xarel·los de tres finques diferents de 27, 57 i 48 anys, entre ells un xarel.lo vermell i fermentat en bóta.
  • Sasserra 2017 del celler Vega de Ribes
    • 100% malvasia de Sitges de vinyes d’entre 25 i 30 anys
  • Sumoll 2017 de Vins de Foresta
    • 100% sumoll de vinyes d’entre 48 i 65 anys
    • Fermentat en bóta vella oberta i amb una criança de 8 mesos
  • Turó de les Abelles 2017 de Finca Viladellops
    • 90% garnatxa negre i 10% sirà de vinyes d’entre 13 i 31 anys
    • Fermentat en bóta i 12 mesos de criança
  • Caus Lubis 2004 de Can Ràfols dels Caus
    • 100% merlot de vinyes de 37 anys
    • Criança de 12 mesos en bóta

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Un estudi del King’s College del Regne Unit confirma que beure vi negre augmenta el nombre de certs bacteris que afavoreixen la flora intestinal


Un grup d’investigadors britànics han constatat que el consum de vi negre pot ajudar a la bona salut dels nostres intestins.L’estudi del Kings College de Londres confirma que aquesta beguda, a diferència d’altres, fan que augmenti el nombre de certs bacteris que ajuden als budells.

L’investigador principal, el professor Tim Spector, asegura que “aquest és un dels estudis més importants que han explorat els efectes del vi negre en els intestins de prop de tres mil persones a tres països diferents i mostra que els alts nivells de polifenols a la pell del raïm podrien ser responsable de bona part dels beneficis per a la salut quan s’utilitza amb moderació. ”

L’equip va observar que la flora intestinal dels consumidors de vi negre contenia un nombre més gran d’espècies bacterianes diferents respecte a les que no en consumien. Els científics van tenir en compte factors com l’edat, el pes, la dieta regular i l’estat socioeconòmic dels participants i així i tot es van mantenir els mateixos paràmetres.

Els autors creuen que aquests beneficis es deuen als polifenols del vi negre. Els polifenols són elements que es presenten de forma natural a moltes fruites i verdures i també al raïm negre. Tenen moltes propietats beneficioses i actuen principalment com a combustible per als microbis presents al nostre sistema.

L’estudi es va fer amb persones que bevien vi negre, vi blanc i cervesa i conclou que amb una copa de vi negre cada dues setmanes els nostres intestins seran més sans. Entre aquests participants també es va constatar que el consum de vi negre va associat a menors nivells d’obesitat i colesterol dolent que poden ser la conseqüència d’una flora intestinal rica.

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

El nou text incorpora els canvis introduïts per la normativa europea en elaboració i comercialització de vi, i situa l’Institut Català de la Vinya i el Vi com a autoritat competent



 VADEVI
“Els productors i elaboradors de vins catalans tindran més seguretat jurídica per encarar millor els reptes de futur, treballant amb unes normes clares, concises i conegudes per a tothom. Amb la nova llei vitivinícola catalana ens ajustem a tots els canvis de la legislació europea”. Així ho ha anunciat la diputada d’ERC Lluïsa Llop, ponent relatora de la llei vitivinícola que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda per unanimitat, gairebé tres anys després que comencessin els tràmits d’aquest projecte de llei impulsat per la consellera Meritxell Serret abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La llei, aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, té per objecte ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-la als canvis introduïts per la normativa europea, substituint la llei del 2002 i codificant en una sola norma un plec de decrets dispersos que deixaven buits legals en aquest sector.

Els seus àmbits d’aplicació són les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantades a Catalunya, l’elaboració i la comercialització de vi, el sistema de protecció de l’origen i la qualitat dels vins, els operadors vitivinícoles, la inspecció i el règim sancionador en la matèria i les competències dels òrgans administratius. En aquest sentit, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) actuarà com a autoritat competent per verificar les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.

En nom del PSC, Òscar Ordeig ha volgut reconèixer el treball del sector vitivinícola català, i ha assegurat que la llei “és un pas endavant”, si bé “no ho resoldrà tot”. Aposta per una llei que “enforteixi allò que es fa bé en un context de molta competència a Espanya i internacional, aspirant a comercialitzar els nostres vins en mercats emergents on no hi som”. Ordeig ha dit que el PSC segueix apostant per les DO i el paper de l’INCAVI: “Hem d’apostar per la qualitat i la innovació, posant en línia els centres de recerca, les universitats i les grans empreses elaboradores per millorar els nostres productes, perquè d’aquesta manera també evitarem el despoblament i caminarem cap a un model de país equilibrat i sostenible”. El diputat socialista ha remarcat que el seu grup parlamentari ha aconseguit incloure ajudes per a la producció del vi de muntanya i l’ús del tap de suro, producte de proximitat perquè Catalunya és una de les grans productores d’Europa.

El diputat dels Comuns Marc Parés ha insistit que el vi “és i serà un vector clau en la relació entre el medi natural i la societat, un agent transformador del paisatge, per això aquesta llei és important perquè continuï essent així. Certament, la llei arriba tard, però no deixa de ser una llei important per al país”. Parés ha recordat que l’objectiu inicial de la llei era estrictament jurídic, d’adaptació a la normativa europea, però finalment “ha anat molt més enllà”: “Es posa en valor la tasca de la nostra pagesia i situa al centre l’INCAVI com a autoritat competent i que habilita el departament d’Agricultura per a inspecció, un fet que no treu pes a les DO, sinó que és l’administració qui vetlla pel control d’un bé comú que és el sòl”, ha remarcat Parés, que remarca la importància que la nova llei reguli també l’enoturisme, un sector vital per a l’economia catalana. “És una llei de futur que el país necessita”, ha conclòs el diputat dels Comuns.

Per part de Ciutadans, Francisco Domínguez ha celebrat el consens dels diputats en aquesta llei, però ha demanat a l’executiu català que doti de més pressupost la conselleria d’Agricultura, si és que el Govern aposta realment pel sector primari. Al seu entendre, la llei ha de servir per fomentar un sector que permet “combatre el despoblament i l’envelliment, perquè no hi ha relleu generacional”. El diputat taronja també ha lamentat que la llei no sigui tan ambiciosa com caldria esperar, però ha celebrat que reordeni el sector i compacti en una sola normativa les regles del joc del vi català.

La diputada Natàlia Sànchez (CUP) ha reconegut que la seva formació, limitada per només quatre escons, no ha pogut prioritzar la seva participació en aquesta llei, que entén com a “molt tècnica”. Amb tot, ha remarcat que la supressió de les limitacions per a noves plantacions per mantenir els nivells de qualitat implicarà que “les DO tindran plena llibertat, de manera que es liberalitza el mercat del vi i això pot provocar que es facin proves amb noves varietats de vinya. Pot ser positiu si es fa d’acord amb el sector, però cal estar amatents”, ha explicat Sànchez. La diputada també ha demanat que “es garanteixi la viabilitat del sector reconeixent la tasca de la pagesia, que no rep un preu just pels productes”, i que es tinguin en compte les conseqüències del canvi climàtic.

En nom del PP ha pres la paraula Esperanza García: “Gran part de la nostra història té a veure amb el vi, però el vi també té a veure amb la cultura, el respecte, els amics... hem de protegir aquest patrimoni, perquè exportem un 75% de la nostra producció i cada vegada és un producte millor”, ha dit. I adreçant-se a la consellera Jordà, li ha demanat que no es deixi arrossegar per “prejudicis ideològics” i no pensi només en les cooperatives sinó també en les grans empreses. García, però, ha remarcat que caldria sumar esforços amb altres territoris de l’Estat, perquè al seu entendre, els vins catalans tenen els mateixos problemes que els manxecs o els de la Rioja, i s’ha preguntat si la “híper-regulació” és bona per al sector. I ha demanat també a la consellera que “no acabi deixant la llei al calaix un cop aprovada i que la desplegui”.

En nom del grup republicà, la diputada Lluïsa Llop, ponent de la llei, s’ha felicitat per una llei “necessària i estratègica” per a l’economia catalana, on el 45% dels vins i el 65% del cava va a exportació. Aquesta llei, remarca la diputada d’ERC, “fa desaparèixer la inseguretat jurídica que es podia tenir tenint diverses normatives, i dona rang legal al registre vitivinícola de Catalunya”. Llop també ha posat en valor l’aportació de la trentena de compareixents de la ponència que ha creat la llei, així com l’adaptació de la norma a la lluita contra el canvi climàtic. “Una feina ingent que ha incorporat els coneixements de molta gent”, ha remarcat la diputada.

Finalment, Eduard Pujol, en nom de JxCAT, ha celebrat que “s’ha posat al dia una llei en el terreny de joc europeu, de vegades poc permeable a les nostres necessitats, però Europa és un gran aliat, que quan plou, s’obre, ens protegeix i s’ajuda”. Pujol ha remarcat que “és una llei de tots, amb un consens entre grups parlamentaris i agents del sector, sovint amb interessos i punts de vista diferents. Tothom ha renunciat a coses, però tothom ha posat les seves línies vermelles, i al final ens n’hem sortit”, ha dit Pujol, que ha reconegut que “aquesta llei no ho arreglarà tot, si bé és necessària i inajornable”. El diputat de JxCAT ha demanat “una anàlisi rigorosa per saber on hem de posar el límit entre el control i la llibertat creativa i les noves maneres de produir i elaborar”.