El referèndum, majoritari a Catalunya i rebutjat a Espanya, segons una enquesta d’El Periódico
La majoria dels enquestats considera que el judici al 9-N és un judici polític
Cues per votar el 9-N del 2014.
Set de cada deu catalans està d’acord que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons una enquesta de l’empresa Gesop que avui publica El Periódico, el 71,9% és favorable al referèndum, per un 26,1% que s’hi oposa. En canvi, la proporció és pràcticament la inversa si la pregunta es fa al conjunt de l’estat espanyol, on el 61,5% no està d’acord amb el referèndum, per un 33,9% que hi està d’acord.
L’enquesta també ofereix el suport que donen al referèndum els votants de cada partit. El 100% dels de CDC i ERC (el record de vot es fa sobre les eleccions al congrés espanyol) hi són favorables, i el 73,3% dels votants d’Units Podem, també. En canvi, el suport cau en picat, tot i que no és inexistent, entre els votants del PP (un 11,7% a favor), els del PSOE (un 23,7%) i els de Ciutadans (un 20,2%).
La mateixa enquesta pregunta si el judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N és un judici polític, i la majoria dels enquestats al conjunt de l’estat espanyol diu que sí, concretament un 52,1%. Un 38,6% considera que és un judici ‘més motivat per una qüestió legal que no política’. El 9,3% no sap què respondre o no ho vol fer.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Catalonia, the small, ancient nation of seven million people in the northeastern corner of Spain, is living with an unheard of situation in the heart of democratic Europe. From February 6 to 10 our former president, Artur Mas, together with two ministers from his former government, went on trial for for having organized an informal, non legally binding, consultation on Catalonia’s independence in November 2014. That day is remembered by Catalans as a peaceful, civic and democratic moment when they were able to express their opinion on whether Catalonia should be an independent nation or not. That day, 2.3 million Catalans took part and 89 percent voted for an independent Catalonia.
According to the Spanish government in Madrid, led by Mariano Rajoy´s Popular Party, president Mas and his two ministers committed a crime because there was an order from Spain’s Constitutional Court to stop the consultation process, which was carried out by 40,000 citizen volunteers. Next Monday, Francesc Homs, a former spokesman of the Catalan government who is currently a member of parliament in Madrid, will also go on trial charged with the same crime as the former president and ministers. As if that weren't enough, the president of the Catalan Parliament, Carme Forcadell, also found out on Thursday that he will go on trial for having allowed a floor debate on committee findings regarding the possibility of Catalonia becoming a free and independent country.
Win an iPhone 7 Sign up to our daily newsletter for your chance to win.
People hold Catalan separatist flags, known as "Esteladas", during a gathering to protest against legal challenges made by Spain's government against pro-independence Catalan politicians, in Barcelona, Spain, November 13, 2016. Albert Gea/Reuters
All these trials shock the democratic soul of any citizen, while being enormous anomalies in a democratic Europe. More than 80 percent of citizens say they want to vote on the issue, according to various polls, and a majority of the MPs in Catalonia's parliament agree. A large majority of Catalonia´s 948 mayors also want a referendum to find out whether the Catalans want their own state or not (a majority of municipalities are governed by parties who support this position). In fact, a good number of citizens in the rest of Spain also support this vote; 45 percent, according to a La Sexta poll. Can wanting to vote be a crime? We don’t think so.
Given the call for a vote, the Catalans hope that the Spanish government would behave with a democratic spirit for dialogue just like the British and Canadian governments did when they faced calls for a vote from independence movements in Scotland and Quebec. In those two cases, the governments in Ottawa and London responded to the political situation they faced, and they won their referendums by making appealing offers for loyalty that won the support of the majority of the voters in Quebec and Scotland. People must remain a part of a state by their own volition because they are convinced of its benefits and not because remaining is imposed on them or out of fear.
Spain, unfortunately, has responded to a cry from the majority of Catalans by refusing all dialogue, and launching a campaign of legal persecution of officials elected by the Catalan people. And not just that. We have also seen a dirty war where the Spanish government has used their police to spread rumors about democratically elected Catalan representatives. It is very sad. Many of us thought that more than 40 years after the death of the dictator Francisco Franco that the Spanish state had become a fully normalized and consolidated democracy, within the framework of the European Union (EU), a state that respected and valued its national minorities. However, we have seen that some of the old attitudes of the former authoritarian regime that we thought were forgotten sadly still endure.
We are convinced, in spite of all these impediments, that democracy will find a way in Catalonia and that our citizens will be able to do something so simple as placing a ballot paper in a ballot box to decide whether Catalonia should be independent or not. We are planning to have that vote by the September 15, 2017. Could it be possible that the Catalans have fewer rights than the Scots, or the Quebecois, or the Lithuanians, or the Slovenians, or the Czechs, or the Montenegrins?
We are convinced that we have the same rights as everybody else and we are sure that a majority of Catalans want to be asked about their future. We hope that the Spanish government will act maturely and responsibly and face the Catalan situation like any democratic country would. To do otherwise goes against the most basic democratic rights of any minority and we believe it would place Spain on the list of populist and authoritarian governments who seem to be taking root in certain corners of Europe. Neus Munté is minister of the presidency and spokesperson of the Catalan government.
Un altre 10% es llença o es deixa que es faci malbé
CARLOS MONTANES
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 22 de febrer del 2017 - 10:36 CET
Gairebé el 20% dels aliments que es posen a disposició dels consumidors es perden per la sobrealimentació o el malbaratament, suggereix un estudi de la Universitat d'Edimburg. Estadísticament, i a pesar de la fam que afecta una part de la població, la humanitat consumeix al voltant del 10% més d'aliments dels que necessita, mentre que gairebé el 9% és llençat o es deixa que es faci malbé.
Els esforços per reduir els milers de milions de tones perdudes podrien millorar la seguretat alimentària mundial, assegurar que tothom tingui accés a una dieta nutritiva i segura, i ajudar a prevenir danys al medi ambient.
Científics de la Universitat d'Edimburg van examinar 10 etapes clau del sistema alimentari mundial -incloent-hi el consum d'aliments i el cultiu i la collita de cultius- per quantificar l'abast de les pèrdues.
Utilitzant les dades recollides principalment per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, l'equip va trobar que es perd més aliment del sistema del que es pensava anteriorment.
Gairebé la meitat dels cultius -o 2.100 milions de tones- es perden pel consum excessiu, els residus de consum i la ineficiència en els processos de producció, diuen els investigadors.
La producció ramadera és el procés menys eficient, amb pèrdues del 78% o 840 milions de tones, segons l'equip. Aproximadament 1.080 milions de tones de collites s'utilitzen per produir 240 milions de tones de productes comestibles d'origen animal, com la carn, la llet i els ous.
PÈRDUES DE LES COLLITES
Aquesta etapa per si mateixa representa el 40% de totes les pèrdues de collites, segons els investigadors. L'augment de la demanda d'alguns aliments, en particular la carn i els productes lactis, disminuiria l'eficiència del sistema alimentari i podria dificultar l'alimentació sostenible de la població al món, diuen els investigadors.
El compliment d'aquesta demanda podria causar dany ambiental a augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, esgotar el subministrament d'aigua i causar la pèrdua de biodiversitat.
Animar la gent a menjar menys productes animals, reduir les deixalles i no excedir les seves necessitats nutricionals podria ajudar a revertir aquestes tendències, diu l'equip.
L'estudi es publica a la revista 'Agricultural Systems'. Es va portar a terme en col·laboració amb el Col·legi Rural d'Escòcia, la Universitat de York, l'Institut de Tecnologia de Karlsruhe i el Centre per a la Investigació del Temps i el Clima d'Austràlia.
El Jueves desafia (una altra vegada) la monarquia espanyola
Fa uns anys la revista va fer un dibuix similar amb Felipe VI i la seva esposa i la justicia va embargar-ne la portada
Fa uns quants anys, la revista va fer un dibuix molt similar però que tenia per protagonistes l’actual rei espanyol, Felipe VI, i la seva esposa, Letizia. La justícia va decidir aleshores d’embargar aquella portada adduint que ‘atacava’ directament la monarquia espanyola. Veurem quines reaccions suscitarà ara aquesta. [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Charles Sheeler – Pintògraf de fàbriques i maquinària (Part I)
–
Rolling Power (from the “Power Series”, 1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm)
–
(Sí, aquesta pintura ressembla una fotografia molt bona (pel 1939) d’unes rodes i bieles de locomotora. Es conserva al Smith College Museum of Art, a Northampton, MA, i és merescudament famosa. Juntament amb altres olis, aquarel·les i dibuixos a llapis per aquest estil, va inaugurar una nova tendència en l’art pictòric -se’n va dir “precisionisme”, que és un dels corrents més peculiars del modernisme als EUA.) –
El nord-americà Charles Rettrew Sheeler (Philadelphia, 1883 – Dobbs Ferry, NY, 1965) s’expressà artísticament amb la fotografia, la pintura, el dibuix, el gravat i el cinema. Destacà en cadascun d’aquests medis, i a més a més, establí entre els uns i els altres una relació molt estreta, i molt infreqüent fins llavors. (Per això, al títol del meu post en anglès l’he anomenat “paintdrawgrapher” -però en català, “pintodibuixògraf” no em sonava bé i ho deixat en “pintògraf”.)
Vegem uns altres exemples d’aquesta retroalimentació -ara entre fotografia i dibuix:
Una fotografia:
Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print)
–
Un dibuix a llapis:
Ballet Mechanique (1931 – black contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm)
–
Una fotografia i un dibuix a llapis:
The Stove (1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm) The Stove (1932, graphite pencil drawing, 71,1 x 53.3 cm)
Un altre (sorprenent) dibuix a llapis -fet als baixos de la mateixa casa de la foto i dibuix anteriors:
Open Door (1932 – Conté crayon, 60.3 x 45.7 cm)
– (Tant The Stove (L’Estufa) com Open Door (Porta Oberta) van ser fotografiades a Doylestown House, al Bucks County, Pennsylvania, a la llar que Sheeler compartia amb el seu col·lega i amic Morton Schamberg, i dibuixades uns quinze anys després.) –
La primera dedicació de Sheeler fou la fotografia, que, en els seus anys de juventut i maduresa (a les dècades dels 20 i els 30) encara no gaudia de la consideració d’art major, en peu d’igualtat amb les altres més clàssiques. Aquest medi fou, al meu entendre, el que ell va estimar-se més i el que va determinar tota la seva obra posterior.
En concret, tant per raons d’afecció personal com de modus vivendi, va fotografiar, més que cap altra cosa, fàbriques i maquinària diversa (però també força graners i sitges). I de les fotos excel·lentíssimes que en feia n’anava traient la inspiració per a dibuixos a llapis i pintures a l’oli i a l’aquarel·la.
De l’oli anomenat “City Interior”, de 1936 -que il·lustra un racó de l’enorme factoria Ford-, no n’he trobat cap imatge fotogràfica prèvia (per bé que segur que n’existeixen); seria interessant de comparar-les amb l’oli, però, des del punt de vista merament documental, no crec que aportessin gaire detalls a la pintura que Sheeler va fer: –
City Interior (1936 – oil on gesso panel – 55.9 x 68.6 cm)
–
Inversament a l’inspiració que treia de les fotos, i com que l’havien captivat de debò les pintures cubistes de Picasso i Braque als anys 20, Sheeler cercava d’obtenir amb la seva càmera unes imatges tan “cubistes” com li era possible; bé directament, amb peculiars enquadraments dels motius, bé superposant i combinant dos o més negatius en una sola imatge -o ambdues coses alhora-. La magnífica foto “Criss-Crossed Conveyors” feta a la Ford Plant, a River Rouge, el 1927, i “Upper Deck”, de 1928, són exemples adients de la primera alternativa: –
Criss-Crossed Conveyors, Ford Plant, River Rouge (1927 – gelatin silver print)
–
Un any després, Sheeler faria servir Upper Deck de base per a un oli amb el mateix títol. D’ençà de llavors, pràcticament tot (si no absolutament tot) allò que va crear de més bell i innovador amb la pintura i el dibuix ho havia vist primer a través de l’objectiu de la seva càmera, i naturalment, fotografiat a consciència.
En un món cada dia més mecanitzat, l’equilibri entre abstracció i representació, fotografia i pintura, era difícil d’assolir, però ell ho feia molt bé. Ho podem comprovar amb aquestes vistes de la central termoelèctrica de New Bedford, MA: una foto i un dibuix acolorit amb tremp, de 1940 -que és un dels que més m’agraden d’ell: –
Electric Power Plant, New Bedford, MA (photography)
– –
Fugue (1940 – tempera and graphite on gessoed panel, 35.6 x 43.2 cm)
–
En la mateixa línia neta, clara i elegant de Fuge, també m’agraden molt American Landscape, River Rouge Plant i Bucks County Barn: –
American Landscape (1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm)
– –
River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm)
– –
Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm)
–
I pel que fa als interiors (altra vegada de la casa del mateix artista, però ara a South Salem, NY), vegeu aquests dos esplèndids olis i una aquarel·la sobre dibuix a llàpis, tots de 1931. (Emparello el segon oli, View of New York, amb Cactus and Photographer’s Lamp, igualment del mateix any, per tal de seguir mostrant el paper principal, decisiu, que la fotografia tenia per aquest artista polifacètic; no sé si em caldria dir que la “Vista de Nova York” a què al·ludeix el títol del quadre deu ser (o devia haver estat), molt probablement, dins aquesta càmera de l’època coberta amb un vel negre.) –
Americana (1931 – oil on canvas, 122 x 91.5 cm) Home, Sweet Home (1931 – watercolour and black crayon, 91.4 x 73.7 cm) View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm) Cactus and Photographer’s Lamp (1931 – Gelatin silver print, 59.7 x 42.2 cm)
–
Durant uns anys, Charles Sheeler exhibí les fotografies juntament amb les pintures, fent palès el seu convenciment que les obres compartien el mateix status, però alhora amb mèrit propi i entitat pròpia. Tanmateix, una part de la crítica solia jutjar les pintures amb una certa displicència, titllant-les de subsidiàries; simples rèpliques o variacions fetes a l’oli o a llàpis -molt ben fetes, això sí, però mancades de contingut artístic-. Això, fals i injust com era, afectà Sheeler, que a banda de deixar de fer exposicions conjuntes va canviar el seu estil pictòric, abandonant l’afany de precisió que l’havia motivat tant (i tan bé). Ens trobem, d’ençà de mitjan anys 40 amb uns quadres que, tot i continuar representant els temes habituals del pintor (indústries, edificis, grans obres d’enginyeria), són més abstractes i imaginàriament acolorits, i els trets de cubisme que ell abans confiava en l’enquadrament i la composició ara són més directament i lliure palesats.
Mostraré un recull de les obres tardanes en un següent article, però per acabar aquest -que ja és prou llarg!- i enllaçar bé amb la continuació, afegeixo dessota una obra, diguem-ne, de transició; o potser més ben dit: de final d’època, atès que encara manté un cert aire fotorealisme i ‘precisionisme’. –
Water (1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm)
–
Índex i dades que disposo de totes les obres mostrades al post:
Rolling Power(1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm) – Smith College Museum of Art, Northampton, MA.
Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print) – Museum of Fine Arts, Boston.
Ballet Mechanique(1931 – black Contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm) – Memorial Art Gallery of the University of Rochester.
The Stove(1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm) –
The Stove [Interior with Stove](1932 – black Conté crayon on paper, 71,1 x 53.3 cm) – National Gallery of Art, Washington, D.C.
Open Door(1932 – black Conté crayon on paper, 60.3 x 45.7 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
City Interior(1936 – oil on gessoed panel – 55.9 x 68.6 cm) – Worcester Art Museum, Worcester.
Criss-Crossed Conveyors, River Rouge Plant, Ford Motor Company (1927 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 18.8 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Upper Deck(1928-1929 – photo: gelatin silver print, 25.3 x 20.2 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Electric Power Plant, New Bedford, MA (photo: gelatine silver print) –
Fugue(1940 – tempera and graphite on gessoed masonite, 35.6 x 43.2 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
American Landscape(1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm) – Whitney Museum of American Art, New York City.
Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm) – Terra Foundation for American Art, Chicago.
Americana(1931 – oil on canvas, 122 x 91.5) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Home, Sweet Home(1931 – watercolour and black Conté crayon, 91.4 x 73.7 cm) –
View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
Cactus and Photographer’s Lamp(1931 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 16.6 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
Water(1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
L’equilibri No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.
26.02.2017 09:49 
