Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

CULTURA > LLENGUA

Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

Diu la tradició que avui, Santa Llúcia, el dia es comença a allargar, però no és ben bé cert · Us presentem les dites més populars sobre l'allargament del dia, del desembre al juny

Per: Jordi Badia i Pujol

12.12.2019  21:50

VILAWEB

Avui és Santa Llúcia i la dita popular diu que el dia comença a créixer. Si bé és cert que el sol es pon una mica mica més tard que ahir, també ha sortit una mica mica més tard. Comptat i debatut, doncs, encara no creix. L’allargament és més perceptible de Reis endavant, quan la gent diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’
Deu dites mal dites
El nostre refranyer és molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia, sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

És el 13 de desembre. Al matí el dia es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut més tard que no pas ahir), però al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23, un minut més tard que no ahir).

Per Nadal, un pas de pardal

25 de desembre. Al matí el dia encara s’escurça (es fa de dia a les 8.16), però el sol guanya terreny al vespre (es pon a les 17.28).
Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà; El dia creixerà quan Jesús naixerà.

Per Sant Esteve, un pas de llebre

26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferència d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.

Per Ninou, un pas de bou

Primer de gener, Cap d’Any o Ninou (és a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matí, però ja creix força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33)
Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, però no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.

Per Reis, un pas de vell

6 de gener. Al matí, el dia no va ni endavant ni enrere, però al vespre continua avançant (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.37)
Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.

Per Sant Antoni, un pas de dimoni

17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49).
Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.

Per Sant Sebastià, un pas de marrà

20 de gener. No acabem de saber veure la diferència entre els passos dels dimonis i els dels marrans, però el cas és que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a les 8.13 i es pon a les 17.52.
Variants: Per Sant Sebastià, cent passes de ca; Per Sant Sebastià, un pas de milà; Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha; Per Sant Sebastià, ruc serà qui no se n’adonarà.

Per Santa Agnès, una hora més

21 de gener. La percepció popular és que el dia s’ha allargat una hora, però segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts més que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54. 

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora

22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent Màrtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) és el patró de València. Morí martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305.
Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita pròpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta; la ‘fireta’ és la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent Màrtir.

Per Sant Pau, una hora hi cau

25 de gener. Un mes just després de Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon a les 17.59.

Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà

31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquí, que no cal mirar prim. El dia no ha crescut pas una hora, però si ho volem ‘ben comptar’ hi veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant la ironia refranyera.
Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també. 

Per la Candelera, una hora entera

2 de febrer. El dia de la Presentació del Senyor o la Purificació de la Mare de Déu, que s’escau quaranta dies després de Nadal. La tradició diu que s’ha de desmuntar el pessebre i és quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una hora.
Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.

Per Sant Blai, un pas de cavall

3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i es pon a les 18.10. De la puça de Santa Llúcia al cavall de Sant Blai, el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.

Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies

Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). També és anomenat Macià. Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no és exacta: la nit encara és una hora més llarga que no pas el dia.
Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Els mesos de març, abril i maig, quan el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest àmbit. I pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la més curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb què tanquem el recull:

Del juny endavant, el dia es va escurçant

Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.

---

Per a saber-ne més:

El filòleg Víctor Pàmies ha estudiat a bastament el tresor paremiològic català i ha elaborat una llista molt útil de refranys sobre el cicle de l’allargament del dia.
El Calendari de l’Ermità del 2020 ha cedit un espai al senyor Marcel·lí Virgili (el conegut home de ràdio) que hi presenta una pila de refranys referits a l’allargament i l’escurçament del dia.

En teniu més?

Si sabeu més dites (locals o generals) referides a l’allargament del dia, feu-nos-les saber. Podeu escriure’ns un comentari (si sou subscriptors de VilaWeb) o bé enviar-nos-les per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16).

llengua

paremiologia

refranys

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

The Six Craziest Christmas Traditions

Quin és el millor dia per muntar el pessebre? El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

Societat

Quin és el millor dia per muntar el pessebre?

El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

 

El pessebre és una de les tradicions de Nadal FOTO: Arxiu

per Redacció del TOT 5 de desembre de 2016

 TOTSantCugat  

Quan cal muntar el pessebre? Hi ha algun dia en concret que marqui el calendari? La veritat és que sí.
Tradicionalment, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, marca l'inici del muntatge del pessebre. El cert però, és que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o durant la primera setmana de desembre, sense cap data assenyalada.

El pessebre és la representació del naixement de Jesús. Tradicionalment es construïa amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges que representaven aquell moment. Actualment n'hi ha de tot tipus i materials diversos.
El nom d'aquesta tradició li dóna una menjadora d'animals. I és que segons la Bíblia, quan Jesús va néixer a l'estable, el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

A Catalunya, des del segle XVIII, es col·loca el caganer al pessebre. Segons sembla, en aquella època als nounats se'ls deia 'caganer', perquè l'únic que feien era menjar, dormir i les seves necessitats.
D'aquí, hi ha qui diu, que, per les dates de Nadal, quan algú anava a casa de la seva família per celebrar les festes, preguntava si havien posat el caganer, referint-se al nen Jesús. Sembla que, a partir d'aquest moment, es va fabricar el primer caganer per al pessebre, fet que s'estendria ràpidament. Alhora, aquesta figura, serviria per riure's d'algun personatge del poble.
Però a banda d'aquesta teoria, també hi ha la hipòtesi, que el caganer és un símbol de bona sort per a l'any vinent. I és que es creu que, les femtes del caganer fertilitzen la terra.
Igual que hi ha una data per muntar el pessebre, la tradició popular catalana marca el 2 de febrer, dia de la Candelera com el dia per retirar el pessebre. Tot i això, hi ha qui, un cop han passat els Reis Mags de l'Orient, el retiren.

Nadal

Rutes del Palau Robert

De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges

Ruta en bicicleta de muntanya que s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra

 

Carrer de Florejacs

per Redacció 14 de desembre de 2019 04:00

elMón 

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges.
Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra. Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i les terres de l'Al-Àndalus. Alguns d'aquests edificis són visitables; cal informar-se'n abans d'emprendre la sortida. Per la seva banda, a Pelagalls es pot visitar l'església romànica de Sant Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d'alimentació de magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.
En els pròxims anys, el paisatge d'aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell, realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues) dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió d'unes 70.150 ha en terres de regadiu.
Ruta senyalitzada.

Florejacs des de la llunyania

L'inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.

• 0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona, situada al costat del portal de l'Àngel a l'exterior de la muralla que protegia el centre històric. S'entra al nucli antic passant per sota d'aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes; immediatament, en una gran rotonda, s'enllaça amb l'avinguda de Tàrrega (o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.
• 0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semirotonda que es troba per girar cap a l'esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista continua a l'altra banda, ara cap al SO.
• 2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.
• 4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a mà esquerra l'església de Sant Salvador, es creua la població passant per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista asfaltada que de seguida cal deixar a l'esquerra (al S, 5,05 km). Es continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on s'arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.
• 7,10 km (412 m). Concabella, terme d'Els Plans de Sió. Cal veure-hi l'església parroquial de Sant Salvador i el castell de Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d'interès i l'obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l'esquerra (SO) travessant la calçada d'asfalt.
• 8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu costat destaca l'antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO del castell (s'hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que s'ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d'entrada. L'església va romandre fora vila.
• Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO, en direcció a Sisteró.
• 10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels Plans de Sió. Abans d'entrar al centre cal girar a l'esquerra (SO) per anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal veure l'església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida. Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l'esquerra, cap al nord, es creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l'esquerra (O) per anar a les Pallargues.
• 12,88 km (411 m). Les Pallargues, cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És visitable.
• El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l'església de Sant Salvador, reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al cementiri.
• 13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta (S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a banda i banda.
• 16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra (O), s'accedeix a Florejacs.
• 18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a la dreta el trencall de l'anada.
• 19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada. Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.
• 21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E). Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE) que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el poble.
• 24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes. El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de Sanaüja (L-314).
• 26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta (E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).
• 30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a l'esquerra (SE).
• 32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la carretera, es torna al punt de sortida.
• 34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.

Més informació

Castell de Ratera

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!
• Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.
• Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.
• La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...
• El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.
• Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.
Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.