El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP

PAÍS > PRINCIPAT

El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP

Es podria formar un govern independentista JxCat-ERC-CUP o un tripartit ERC-Comuns-PSC

Per: Redacció

29.01.2020  19:48

VILAWEB

Després de l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions quan s’aprovi el pressupost, s’ha fet pública la primera estimació d’escons i vots sobre les eleccions al Parlament de Catalunya, a càrrec d’Electomania.
Segons aquest estudi que es fa de manera regular d’ençà de temps, les dues principals forces en el nou parlament serien ERC i JxCat, amb 31 escons cadascú. Per la seva part, la CUP obtindria 10 escons, fet que suposaria que es mantingués la majoria independentista i es pogués formar govern.
Actualment JxCat té 34 escons, ERC 32 i la CUP en té quatre. L’estudi d’Electomania detecta un fort augment de JxCat en relació a les dades del mateix estudi del 30 de novembre. Concretament JxCat guanya set escons respecte el novembre, mentre que ERC i CUP en perden tres cada partit.
El mateix estudi en l’edició del passat octubre donava 38 diputats a ERC, només 19 a JxCat i 13 a la CUP. En total sumaven 70 diputats, dos menys que en l’estimació actual i la mateixa xifra que hi ha ara en el parlament.
Segons aquest estudi, ERC, els comuns i el PSC també podrien formar govern, ja que arribarien a la majoria absoluta d’escons.
La dada més espectacular seria la caiguda de Ciutadans, que passaria de 36 escons a només 9. En canvi, Vox entraria per primera vegada al parlament català amb 6 escons. El PP en tindria onze i el PSC seria tercera força amb 27. No podria haver-hi un govern unionista PSC-PP-Vox-Ciutadans.


En vots, ERC seria la primera força, amb JxCat i PSC a molt poca distància i  l’independentisme aconseguiria un 48,5% dels vots.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

Trinxat de col amb rosta i botifarró

CULTURA > GASTRONOMIA

Trinxat de col amb rosta i botifarró

Un plat que ens reconforta quan fa fred i tempesta

Per: Neus Cuscó

25.01.2020  21:50

VILAWEB

Ingredients:
(per a quatre persones)
1 col grossa
4 patates grosses vermelles
4 talls de cansalada viada fineta
4 grans d’alls
4 botifarrons de ceba i pinyons
oli i sal
Elaboració:
Bullim les fulles de col amb aigua i sal uns deu minuts i després hi afegim les patates tallades a trossos. Quan tot sigui cuit, ho escorrem i trinxem, però sense que arribi a ser com un puré.
En una paella posem oli i sofregim els alls a trossets. Els reservem. Després, enrossim la cansalada. També la reservem. Sofregim la verdura. Passem els botifarrons oberts per una altra paella, perquè el trinxat no s’enfosqueixi.
Emplatem el trinxat i per sobre hi posem la rosta, el botifarró i els trossets d’all pel voltant.

La cuina de la Neus

trinxat

 

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

Explosió a la petroquímica de Tarragona

PARLAMENT EUROPEU | Puigdemont envia un missatge a Pedro Sánchez

PARLAMENT EUROPEU | Puigdemont bromea con Boye: "Me he ganado alguna que...

PARLAMENT EUROPEU | Entrevista a Carles Puigdemont abans d'entrar al Par...

El Nacional

Parlament Europeu

Un viatge en cotxe des de Waterloo

Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 13 de gener de 2020
2 minuts

El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín han arribat a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg a tres quarts de dues de la tarda d'aquest dilluns. Això ha estat sis mesos després del 2 de juliol, quan es va constituir la Cambra i no van poder travessar la frontera entre França i Alemanya.
Dins l'edifici els esperaven el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, encapçalant una àmplia delegació política amb quatre consellers i representants de tots els grups independentistes. A les portes del Parlament, uns centenars de persones esperaven des de mig matí suportant el fred intens d'Estrasburg.
Puigdemont i Comín han viatjat directes des de Waterloo en dos cotxes. Han aprofitat el viatge per treballar. Només han fet una parada per fer benzina i s’han adreçat a un hotel proper a la Cambra, on els esperaven alguns col·laboradors. D’allà han anat directament a la Cambra. Hi han entrat recorrent els darrers 500 metres a peu, passant per davant dels manifestants que els han acollit amb crits de suport, fins arribar al control de seguretat perseguits per càmeres.
Dins l'edifici, davant d’un núvol de periodistes, Puigdemont ha advertit que el Parlament Europeu no pot mirar a una altra banda el torcebraç polític que es viu a Catalunya. Darrere seu, alguns manifestants aixecaven cartells amb la imatge d'Oriol Junqueras.
El president ha assegurat que es troba feliç i satisfet per la seva entrada al Parlament. Considera que aquest moviment demostra que l'exili era "el camí correcte per obtenir victòries". "Mantenir-nos, resistir, plantar cara, no cedir ni un mil·límetre, fer front a les dificultats i, quan hi ha oportunitats, aprofitar-les. Avui és una oportunitat i la volem aprofitar", ha explicat a ElNacional.cat
Els dos polítics no han pogut amagar la satisfacció pel revés que avui ha hagut d'encaixar l'Estat espanyol contemplant com accedien al seu escó dins l'hemicicle. Puigdemont fins i tot ha intercanviat bromes amb el seu advocat, Gonzalo Boye. "Què? He guanyat alguna querella més?", li ha preguntat amb ironia.
A punt d'entrar a l'hemicicle, Puigdemont ha assegurat que sap què hi ve a fer al Parlament, que ja ho va advertir el 2017: ara la Cambra europea no tindrà més remei que escoltar Catalunya.
No ha estat fàcil i sap que tampoc ho serà d'ara endavant. Per això, davant del suplicatori anunciat pel jutge Pablo Llarena, recorda que malgrat tiri endavant continuaran sent diputats. "Estem preparats per lliurar aquesta batalla", assegura, alhora que reclama al president espanyol, Pedro Sánchez, "coherència" amb el discurs que va protagonitzar durant la investidura en què es va comprometre a desjudicialitzar la política.
A les cinc de la tarda, quan Puigdemont i Comín han ocupat el seu escó per primer cop, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha anunciat que assumien l'acta de diputat i que l'escó de Junqueras es manté vacant. Sassoli ha hagut de fer callar dos cops, el diputat de Vox que ha intentat interrompre el ple per denunciar la presència dels dos eurodiputats independentistes. Dimarts, Puigdemont i Comín es podran dirigir per primer cop a l'Eurocambra.

Parlament Europeu Puigdemont: "És impossible que la UE continuï girant els ulls a un altre costat" Marta Lasalas

parlament europeu El Suprem envia a Sassoli la petició de suspensió de la immunitat de Puigdemont El Nacional

• Toni Comín
• Carles Puigdemont

Actualitat

L'origen del senyal de ràdio misteriós captat ara fa un any és a una galàxia propera

La ràfega, la segona detectada amb les mateixes característiques, prové d'una galàxia espiral a 500 anys-llum de nosaltres

per A.S. dimarts, 7 de gener 2020 - 11:09h 

MONPLANETA 

| CSIRO

Un equip internacional d'astrònoms ha aconseguit localitzar l'origen d'una ràfega ràpida de ràdio (FRB per les seves sigles en anglès) que a principis de 2019 va sorprendre la comunitat científica per les seves característiques. Segons sembla, l'emissió prové d'una galàxia espiral no gaire lluny de la nostra. A diferència dels senyals de ràdio individuals, que només s'emeten un cop, les FRB envien ones curtes d'alta energia múltiples vegades, i només se n'han detectat dues fins ara. Aquesta, a més, té un origen diferent de la primera.

Batejada com a 180916.J0158+65, la ràfega va ser detectada per vuit telescopis terrestres, que han aconseguit rastrejar-la fins a una galàxia a uns 500 anys-llum de nosaltres, molt més a prop que la majoria de senyals detectats fins ara. Tal com explica un article publicat aquest dilluns a la revista 'Nature', la proximitat de l'origen d'aquest FRB permet que els telescopis de la Terra puguin estudiar-lo amb molt més detall i, potser, determinar com es va originar. De moment, se sap que, dins la galàxia espiral d'on prové, el seu origen concret és en una zona d'uns set anys-llum de diàmetre, una precisió que, per als astrònoms, és comparable a que una persona, des de la superfície de la Terra, en reconegués una que és a la Lluna.

Conèixer més detalls de la galàxia d'on ens arriba el FRB podria aportar molta informació sobre els entorns on s'originen i, finalment, explicar què els crea, un dels grans misteris de l'Univers i que ha generat teories que arriben, fins i tot, a assenyalar intel·ligències alienígenes com a emissores.

Astronomia

Sesión de Investidura (debate con los Grupos Parlamentarios y votación. ...

Recepta: Llom farcit

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Llom farcit

L'acompanyem amb fruita seca i poma al forn

Per: Neus Cuscó

04.01.2020  21:50

VILAWEB

Ingredients:
(per a 6 persones)
Pel llom:
1 kg de llom de dos colors
1 mantellina de porc
2 ous durs
125 g de carn picada de porc (salsitxa o botifarra)
100 g de pernil
1 tòfona
100 g d’olives farcides
oli, sal, pebre negre
2 copes de cava
2 pastanagues
2 cebes mitjanes
aigua
1 cullerada de Maizena
1 rajolí de vinagre

Per a la fruita seca:
200 g d’orellanes
200 g de prunes
50 g de pinyons
una copa de cava
una cullerada de mantega

Per les pomes farcides:
3 pomes Golden
mantega
un grapat de panses

Elaboració:

Posem la mantellina de porc en remull una estona, amb aigua calenta, sal i vinagre. Després la rentem bé, l’assequem i la guardem.
Mentrestant, agafem el llom sencer i en fem uns talls verticals, de dalt a baix, sense arribar a tallar-lo completament, que hi faltin un parell de centímetres, com si fos un llibre: un tall al mig i dos a cada banda. El salpebrem.
Dins el tall del mig hi posem els ous durs a trossos. En un del costat, posem la botifarra sense pell i al tall de l’altra banda el pernil. En els talls de més a les bandes, en un hi posem la tòfona i en l’altre, les olives.
Emboliquem el llom amb la mantellina i el lliguem amb un cordill per evitar que s’escapi el farcit.
En una plata d’anar al forn posem oli, el llom, i pels costats la ceba i les pastanagues tallades. I ho fem coure a 200°, una hora o més, depenent del forn i del gruix del llom.
A mitja cocció, hi tirarem dues copes de cava pel damunt.
Una vegada cuit, el deixarem refredar. I el que queda del rostit (suc i verduretes) ho passem pel Túrmix. Si hi ha massa oli, en traiem dues cullerades. Desfem en fred una cullerada de Maizena en un gotet d’aigua i ho afegim a la salsa. La fem coure un parell de minuts i la reservem fins a l’hora de servir.
Tallem el llom a rodanxes.
Mentrestant, en una cassoleta posem les prunes, els pinyons i les orellanes en remull en cava.
Al moment d’anar-les a coure, hi afegim una cullerada de mantega. Ho courem uns quants minuts, amb compte que no es cremi la fruita.
Per a les pomes al forn: agafem les tres Golden, les pelem, en traiem el cor i a dins hi posem una mica de mantega i unes panses. S’emboliquen amb paper d’alumini i es couen vint minuts al forn, a 180°.
Servim la fruita seca i les pomes d’acompanyament, amb el llom tebi i la salsa ben calenta pel damunt.

Llom farcit de tòfona, pernil, ou dur, olives i botifarra.

La cuina de la Neus

Llom farcit

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Cinquanta pobles que us agradarà de visitar

CULTURA

Cinquanta pobles que us agradarà de visitar

Cossetània publica el llibre 'Catalunya, 50 pobles amb caràcter', un recorregut singular pel conjunt de la nostra geografia obra de Carles Cartañà i Jordi Longás

Per: Sebastià Bennasar

04.01.2020  21:50

VILAWEB

Quan l’escriptor Sergio del Molino va publicar el 2016 l’assaig La España vacía, va palesar un fet molt curiós: hi ha grans àrees de l’estat espanyol amb menys densitat de població que no pas Lapònia, al cercle polar àrtic. De fet, alguns indrets de la península Ibèrica –el concepte Espanya buida es pot fer extensiu també a Portugal– són dels menys poblats d’Europa. Una altra de les dades que palesava el llibre és que també en això Catalunya és diferent de la resta de l’estat. La divisió en comarques, amb pobles que actuen com a capital (encara que siguin petites) i les distàncies relativament curtes de cap a les grans ciutats fan que no es produeixin exactament les mateixes circumstàncies que a l’Espanya buida. Ara, el rerepaís presenta comarques poc poblades i, sobretot, en molts casos abundants en pobles petits, singulars, amb una vida rural marcada.
És allà on cada persona compta, on els escons es juguen vot a vot, i també on la vida es mesura per uns paràmetres absolutament diferents dels de la ciutat. Com expliquen alguns Mossos d’Esquadra: ‘Allà on realment nosaltres som necessaris és en tots aquests territoris on cada veí té una escopeta a casa i on cadascú podria trobar motius per a fer-la servir.’

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

I la geografia catalana és plena d’indrets singulars que ara s’han redescobert gràcies a una fal·lera pel món neorural (i que explica èxits com el programa de televisió ‘El Foraster’). Seguint aquesta estela de passió pels indrets menys poblats del país, Cossetània acaba de publicar el llibre Catalunya, 50 pobles amb caràcter, amb texts de Carles Cartañá i fotografies de Jordi Longás.
Segons que comenta Cartañá, ‘aquest llibre, doncs, no vol ser una guia ni un catàleg de pobles amb encant. L’hem concebut més aviat com un viatge a través de la nostra geografia, que iniciarem a l’antic illot de Sant Martí d’Empúries per dirigir-nos cap al centre i el sud del país fins a arribar a les terres de l’Ebre. Continuarem riu amunt per enfilar la conca del Segre i a continuació de la Noguera Pallaresa i assolirem els cims del Pirineu que travessarem fins a tocar la terra occitana. D’aquí cavalcarem la serralada en direcció a la sortida del sol. Retornats a l’Empordà farem una visita als catalans del Nord i finalitzarem el nostre periple al peu de la serra de les Corberes. Allà hi ha el jaciment prehistòric de Talteüll, on tot va començar. I potser en algun moment, quan visiteu algun d’aquests indrets o altres de similars, us envairà una sensació ben curiosa i un xic inquietant, com de déjà-vu. Una sensació d’haver estat aquí quan encara no havíeu nascut. Perquè tots venim d’algun lloc, encara que no en siguem del tot conscients’.

Verdú, un dels pobles que apareixen al llibre. Foto: Wikipèdia.

Els pobles seleccionats són Sant Martí d’Empúries, Brunyola, Tavèrnoles, Lluçà, l’Estany, Talamanca, Òrrius, Garraf, Castellet, Collbató, Argençola, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Verdú, Conesa, El Vilosell, Vistabella, L’Albiol, La Febró, Siurana, La Morera de Montsant, Porrera, Pratdip, Freginals, Alfara de Carles, Paüls, El Pinell de Brai, Miravet, Vilanova de la Barca, Àger, Llimiana, Abella de la Conca, Salàs de Pallars, Peramea, Durro, Bausèn, Son, Boldís Jussà, Castellbò, Cabó, Estamariu, Gósol, Meranges, La Roca de Pelancà, Oix, Costoja, Rabós, Bula d’Amunt, Fenollet i Talteüll.

Bausèn, a la Vall d’Aran.

Una de les inspiracions del treball va ser, sense cap mena de dubte, la cançó ‘Agafant l’horitzó‘ de Txarango, perquè el llibre volia trobar pobles de ‘mar, de rius i de muntanyes’. ‘Els cinquanta pobles escollits havien de ser pobles amb caràcter, amb caràcter de poble, és a dir que conservin un cert mode de vida que puguem entendre com rural.’ I si bé volien fer un llibre compensat territorialment, que fossin bells fotogràficament parlant i no turístics, no sempre han aconseguit els objectius: ‘I no hem aconseguit gairebé cap dels nostres objectius inicials perquè un cop iniciat aquest viatge apassionant, hem deixat de banda tota racionalitat i ens hem deixat portar per la intuïció, l’aventura i els gustos personals. Ens ha enamorat una posta de sol a la Terra Alta, hem tastat uns caragols irresistibles a la Selva, ens han seduït uns vins del Rosselló, el Priorat, l’Empordà o el Penedès i ens ha captivat la simpatia d’una àvia d’un poblet del Vallespir. Però també ens van perseguir els gossos a la vall de Cardós, vam passar calor i ens van picar les abelles a la Noguera, vam punxar una roda prop del Canigó i, moles vegades, a Osona, al Pla de l’Estany o al Baix Camp, senzillament ens hem perdut. En aquest viatge hem après moltes coses i una d’elles és que no heu de fer cas dels fulletons publicitaris o les guies turístiques, dels llibres de viatges o de les enciclopèdies, ni de les imatges que surten a internet. Ni tampoc del que us expliquem en aquest llibre. És tot molt diferent quan t’hi trobes i hem tingut la grata experiència que, en tots i cadascun dels pobles que hem visitat, la realitat és millor.’
Cartañá també explica que ‘la majoria de pobles que surten en aquest llibre van ser creats amb l’aparició dels nous comtats que seguiren la descomposició de l’imperi carolingi, ara fa mil anys, i que habitaren indrets que ja havien estat ocupats prèviament, fos durant el regnat dels visigots o en la dominació islàmica. Alguns conserven encara vestigis dels temps dels romans, dels monuments o les calçades, alguns altres tenen passat grec, sobretot a la costa, en espais compartits amb els indrets que ocuparen els diferents pobles ibèrics. Quant a la dimensió i distribució geogràfica, aquesta és una qüestió que avui diríem de desenvolupament sostenible, atès que el poble té la mida que pot tenir i no una altra, segons el nombre màxim d’habitants que poden subsistir amb els recursos disponibles’.

La riera de Talamanca

Al llibre també s’afirma que ‘podem mesurar el grau de desenvolupament d’un país per la potència econòmica de les seves grans ciutats, però un país divers i ric sap mantenir un equilibri en el conjunt del seu territori que li permeti mantenir les seves diverses formes de vida, això és, la ciutat i el camp, amb els avantatges que proporciona un desenvolupament sostenible que ha de perseguir, en definitiva, la qualitat de vida i el benestar de les persones’.
Així, llegint el capítol dedicat a cada un dels pobles, el lector hi troba una fitxa que indica el municipi a què pertany, la comarca, l’altitud respecte del nivell del mar, la població i una guia per a arribar-hi. Després hi ha el text pròpiament dit, en què Cartañà ens explica les seves experiències i impressions sobre el poble, i les fotografies de Longlàs. El conjunt, un recorregut per la geografia sencera del país marcat per la sensació que tot un món de possibilitats s’obre més enllà de la ciutat i que potser, quan algú parla del país, del poble i de Catalunya i se n’omple tant la boca, li caldria haver trepitjat més sovint algun d’aquests cinquanta pobles i tants més, si més no, per matisar el discurs. I és que aquests pobles amb caràcter tenen tot un caràcter.

Cossetània

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot