Procés català
L'independentisme posa la directa per fer creïble i vinculant el «sí»
Junts pel Sí i la CUP detallen la llei de transitorietat: ningú perdrà la nacionalitat espanyola, el castellà serà oficial i es garantiran nous drets socials i civils
Rajoy i Sánchez pacten una estratègia conjunta mentre Albiol torna a invocar l'article 155 de la Constitució per frenar el procés
Rajoy i Sánchez pacten actuar conjuntament contra el «desafiament sobiranista català»
Oriol March / Roger Tugas | 28/08/2017 a les 21:40h
Arxivat a: Política , procés català, Junts pel Sí, CUP, referèndum, independència, llei de transitorietat jurídica, 1-O
El Govern espera posar les urnes per al referèndum de l'1 d'octubre | Adrià Costa
A principis d'agost, un alt dirigent de Junts pel Sí feia aquesta reflexió: "Estem arribant a la paradoxa que els partidaris del no saben perfectament què passa si guanyen el referèndum de l'1 d'octubre [eleccions autonòmiques], mentre que els independentistes no ho acaben de tenir clar". Es referia al desacord entre Junts pel Sí i la CUP a l'hora de presentar la llei de transitorietat jurídica, que estableix els termes en què l'estat català ha de fer els primers passos. Des d'aquest dilluns, però, el contingut de la norma és públic: això permet a la ciutadania saber quines conseqüències té una victòria del sí i conèixer els detalls del marc legal català que estaria vigent fins la futura Constitució.
"Avui s'ha acabat el processisme", ha resumit Benet Salellas, diputat de la CUP i un dels responsables de la redacció de la llei. "Volem fer un exercici de transparència", ha destacat Lluís Corominas, president del grup parlamentari de Junts pel Sí. La majoria independentista sosté que el gest de presentar -i registrar el mateix dia- la norma dota de "credibilitat" el referèndum. Al llarg dels últims dies, a banda, s'ha acordat un gest rellevant: la norma de "transitorietat jurídica i fundacional de la República" -aquest és el nom complet- s'aprovarà abans de l'1-O. El PDECat, sectors del qual hi estaven en contra, finalment ho ha acabat acceptant davant les pressions d'ERC, la CUP i les entitats sobiranistes.
El contingut de la norma, això sí, no entraria en cap cas en vigor si els independentistes perden el referèndum. Si es compleix el calendari previst, la llei s'hauria d'aprovar a mitjans de setembre, en el ple ordinari previst per als dies 20 i 21 del mes vinent, però tot això es manté a l'expectativa davant la resposta paralitzadora de l'Estat. En tot cas, però, el missatge que Junts pel Sí i la CUP volen enviar amb l'acceleració dels tràmits de la transitorietat és triple: esvair dubtes als indecisos sobre aspectes nuclears com la nacionalitat o la llengua, deixar clar als independentistes que el projecte de l'1-O avança seriosament i, de passada, fer picades d'ullet socials als "comuns".
Posar en marxa la llei de transitorietat torna a fer pujar la temperatura del xoc institucional amb l'Estat, que segueix enrocat en la visió que cap de les lleis de desconnexió acabarà entrant en vigor. "La Generalitat s'ha rendit davant els plantejaments d'un partit minoritari, radical i antisistema. La CUP està marcant tots els posicionaments polítics de les institucions catalanes", sostenien fonts de la Moncloa consultades per Europa Press. Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya i sempre capdavanter a l'hora de fer públiques les solucions que planteja el seu partit davant del procés, ja s'ha afanyat a invocar l'article 155 de la Constitució.
Aquesta via va ser descartada fa tan sols uns dies per Rafael Hernando, portaveu parlamentari del PP, però ara revifa. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han mantingut contacte telefònic per abordar la situació i també per pactar actuar conjuntament davant del "desafiament" sobiranista. Comandaments del govern espanyol i de Ciutadans també van parlar per analitzar la situació, que arriba pocs dies després de la xiulada al rei Felip VI -i a Rajoy- durant la manifestació de rebuig als atemptats del 17-A.
Contingut social
La llei estableix que la normativa espanyola es manté vigent fins que la nova Constitució o una norma alternativa catalana digui el contrari. Malgrat tot, amb l'objectiu de convèncer els "comuns" que l'opció del sí val la pena i el nivell de drets socials i civils de la República és més elevat des del primer moment, estableix algunes excepcions. Així, per exemple, fixa en cinc anys de residència el requisit per adquirir la nacionalitat catalana -sense fer distincions com les d'una llei d'immigració espanyola "extremadament racista", com l'ha qualificat Salellas, que fixa períodes diferents entre ciutadans d'excolònies espanyoles i d'altres estats-, donant més facilitats als nouvinguts per adquirir tots els drets i fins i tot obrint la porta a permetre el vot als que encara no tinguin la nacionalitat.
Igualment, la llei de transitorietat també permet recórrer al Tribunal Suprem català per exigir el compliment de tots els drets reconeguts a la Constitució espanyola i l'Estatut català, i no només una selecció d'aquests, com ocorre actualment, així com es poden reivindicar per la mateixa via els drets previstos en tractats com la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus protocols addicionals, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
I, molt concretament, subratlla la defensa del "dret a la protecció social, especialment pel que fa als infants, davant de situacions de pobresa, inclosa la pobresa energètica, de risc d'exclusió social per manca d'habitatge digne, malnutrició i altres privacions de condicions bàsiques de vida". Uns elements que el Parlament ha intentat regular en diverses ocasions amb unanimitat dels seus diputats i que la justícia espanyola després ho ha frenat.
Lleis que no seguiran
Malgrat tot, l'articulat no incorpora encara el llistat de lleis espanyoles que deixaran de ser d'aplicació a Catalunya en considerar-se que no responen als principis fundacionals de la nova República, ni tampoc les aprovades pel Parlament i posteriorment suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional que recuperaran la vigència, o els nous drets que es garantiran. Entre les primeres, s'hi troben normes com la llei mordassa, la llei Wert i altres aprovades per la majoria absoluta del PP i que van generar profundes crítiques, mentre que, entre la segona casuística, s'hi trobaria la llei de pobresa energètica, el reconeixement de la dació en pagament o l'increment automàtic de les pensions d'acord amb l'evolució del nivell de vida, tal com va avançar NacióDigital.
Aquest llistat -així com altres detalls, com la normativa electoral de les eleccions constituents o la via per incorporar a l'administració catalans els funcionaris espanyols que ho demanin- aniran concretats finalment en els cinc decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat que prepara el Govern -tal com preveu el seu articulat- i que es podrien donar a conèixer també abans de l'1-O, per així sumar adhesions entre aquest sector. En aquest cas, però, l'aprovació seria posterior, en cas que el sí s'imposés i entrés en vigor la llei.
Finalment, pel que fa a la justícia, tan desprestigiada en el cas espanyol, el text sí que s'hi atura per establir algunes diferències en la línia d'augmentar les garanties civils. Per una banda, erradica la jurisdicció militar i l'Audiència Nacional a Catalunya -tan criticada per l'esquerra-; per l'altra, limita l'accés a la sala de govern del Tribunal Suprem -l'equivalent provisional al Consell General del Poder Judicial- a jutges i magistrats -per evitar l'entrada de juristes propers a partits-; i finalment, fixa que el Parlament serà qui triï el fiscal general de Catalunya i no el Govern com ocorre a l'Estat, per dotar-lo de més control i independència. Amb el sí ja dotat de contingut, el xoc amb Madrid s'accelera.
"Avui s'ha acabat el processisme", ha resumit Benet Salellas, diputat de la CUP i un dels responsables de la redacció de la llei. "Volem fer un exercici de transparència", ha destacat Lluís Corominas, president del grup parlamentari de Junts pel Sí. La majoria independentista sosté que el gest de presentar -i registrar el mateix dia- la norma dota de "credibilitat" el referèndum. Al llarg dels últims dies, a banda, s'ha acordat un gest rellevant: la norma de "transitorietat jurídica i fundacional de la República" -aquest és el nom complet- s'aprovarà abans de l'1-O. El PDECat, sectors del qual hi estaven en contra, finalment ho ha acabat acceptant davant les pressions d'ERC, la CUP i les entitats sobiranistes.
El contingut de la norma, això sí, no entraria en cap cas en vigor si els independentistes perden el referèndum. Si es compleix el calendari previst, la llei s'hauria d'aprovar a mitjans de setembre, en el ple ordinari previst per als dies 20 i 21 del mes vinent, però tot això es manté a l'expectativa davant la resposta paralitzadora de l'Estat. En tot cas, però, el missatge que Junts pel Sí i la CUP volen enviar amb l'acceleració dels tràmits de la transitorietat és triple: esvair dubtes als indecisos sobre aspectes nuclears com la nacionalitat o la llengua, deixar clar als independentistes que el projecte de l'1-O avança seriosament i, de passada, fer picades d'ullet socials als "comuns".
Lluís Corominas, Benet Salellas i Gabriela Serra, durant la presentació de la llei de transitorietat. Foto: ACN
Posar en marxa la llei de transitorietat torna a fer pujar la temperatura del xoc institucional amb l'Estat, que segueix enrocat en la visió que cap de les lleis de desconnexió acabarà entrant en vigor. "La Generalitat s'ha rendit davant els plantejaments d'un partit minoritari, radical i antisistema. La CUP està marcant tots els posicionaments polítics de les institucions catalanes", sostenien fonts de la Moncloa consultades per Europa Press. Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya i sempre capdavanter a l'hora de fer públiques les solucions que planteja el seu partit davant del procés, ja s'ha afanyat a invocar l'article 155 de la Constitució.
Aquesta via va ser descartada fa tan sols uns dies per Rafael Hernando, portaveu parlamentari del PP, però ara revifa. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han mantingut contacte telefònic per abordar la situació i també per pactar actuar conjuntament davant del "desafiament" sobiranista. Comandaments del govern espanyol i de Ciutadans també van parlar per analitzar la situació, que arriba pocs dies després de la xiulada al rei Felip VI -i a Rajoy- durant la manifestació de rebuig als atemptats del 17-A.
Contingut social
La llei estableix que la normativa espanyola es manté vigent fins que la nova Constitució o una norma alternativa catalana digui el contrari. Malgrat tot, amb l'objectiu de convèncer els "comuns" que l'opció del sí val la pena i el nivell de drets socials i civils de la República és més elevat des del primer moment, estableix algunes excepcions. Així, per exemple, fixa en cinc anys de residència el requisit per adquirir la nacionalitat catalana -sense fer distincions com les d'una llei d'immigració espanyola "extremadament racista", com l'ha qualificat Salellas, que fixa períodes diferents entre ciutadans d'excolònies espanyoles i d'altres estats-, donant més facilitats als nouvinguts per adquirir tots els drets i fins i tot obrint la porta a permetre el vot als que encara no tinguin la nacionalitat.
La llei de transitorietat situa com a vigents les normes espanyoles fins que hi hagi una Constitució catalana, però estableix excepcions de caràcter social
Igualment, la llei de transitorietat també permet recórrer al Tribunal Suprem català per exigir el compliment de tots els drets reconeguts a la Constitució espanyola i l'Estatut català, i no només una selecció d'aquests, com ocorre actualment, així com es poden reivindicar per la mateixa via els drets previstos en tractats com la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus protocols addicionals, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
I, molt concretament, subratlla la defensa del "dret a la protecció social, especialment pel que fa als infants, davant de situacions de pobresa, inclosa la pobresa energètica, de risc d'exclusió social per manca d'habitatge digne, malnutrició i altres privacions de condicions bàsiques de vida". Uns elements que el Parlament ha intentat regular en diverses ocasions amb unanimitat dels seus diputats i que la justícia espanyola després ho ha frenat.
Lleis que no seguiran
Malgrat tot, l'articulat no incorpora encara el llistat de lleis espanyoles que deixaran de ser d'aplicació a Catalunya en considerar-se que no responen als principis fundacionals de la nova República, ni tampoc les aprovades pel Parlament i posteriorment suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional que recuperaran la vigència, o els nous drets que es garantiran. Entre les primeres, s'hi troben normes com la llei mordassa, la llei Wert i altres aprovades per la majoria absoluta del PP i que van generar profundes crítiques, mentre que, entre la segona casuística, s'hi trobaria la llei de pobresa energètica, el reconeixement de la dació en pagament o l'increment automàtic de les pensions d'acord amb l'evolució del nivell de vida, tal com va avançar NacióDigital.
Hi ha preparats cinc decrets lleis del Govern que desenvolupen la transitorietat i que es podrien donar a conèixer abans de l'1-O
Aquest llistat -així com altres detalls, com la normativa electoral de les eleccions constituents o la via per incorporar a l'administració catalans els funcionaris espanyols que ho demanin- aniran concretats finalment en els cinc decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat que prepara el Govern -tal com preveu el seu articulat- i que es podrien donar a conèixer també abans de l'1-O, per així sumar adhesions entre aquest sector. En aquest cas, però, l'aprovació seria posterior, en cas que el sí s'imposés i entrés en vigor la llei.
Finalment, pel que fa a la justícia, tan desprestigiada en el cas espanyol, el text sí que s'hi atura per establir algunes diferències en la línia d'augmentar les garanties civils. Per una banda, erradica la jurisdicció militar i l'Audiència Nacional a Catalunya -tan criticada per l'esquerra-; per l'altra, limita l'accés a la sala de govern del Tribunal Suprem -l'equivalent provisional al Consell General del Poder Judicial- a jutges i magistrats -per evitar l'entrada de juristes propers a partits-; i finalment, fixa que el Parlament serà qui triï el fiscal general de Catalunya i no el Govern com ocorre a l'Estat, per dotar-lo de més control i independència. Amb el sí ja dotat de contingut, el xoc amb Madrid s'accelera.
Puigdemont i Rajoy, reunits l'abril del 2016 a la Moncloa Foto: Govern
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
