diumenge, 31 de març del 2019

El síndic de l'Alguer defensa una "solució democràtica" i lamenta que hi hagi presos polítics

El síndic de l'Alguer defensa una "solució democràtica" i lamenta que hi hagi presos polítics

El conseller ha visitat l'Ofici de la localitat italiana, que torna a estar en funcionament després del 155

 elMón

per Redacció 30/03/2019 15:32
El conseller Alfred Bosch saluda el síndic de l'Alguer, Mario Bruno
El conseller Alfred Bosch saluda el síndic de l'Alguer, Mario Bruno | Gencat

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència Alfred Bosch ha visitat l'Ofici de l'Alguer, que depèn de la Delegació del Govern a Itàlia i que torna a estar en funcionament després de ser tancat per l'article 155. Bosch ha assegurat que "venim a dir gràcies a un municipi, i també a la societat sarda, que ens ha donat suport en moments difícils". "Ens uneixen molts llaços històrics i culturals amb l'Alguer, i sentim aquesta germandat a banda i banda del Mediterrani", ha explicat Bosch, que ha afegit la importància de "recuperar una connexió aèria regular entre Catalunya i l'Alguer per millorar les relacions en turisme, economia o cultura".

Durant la visita institucional, Bosch s'ha reunit també amb el síndic de l'Alguer, Mario Bruno. El síndic ha mostrat el seu afecte cap als presos polítics catalans i ha defensat "una solució democràtica" i que "no es poden usar mètodes no democràtics per aturar un procés que, al meu entendre, és irreversible".

El conseller s’ha trobat també amb diverses associacions culturals amb presència al municipi, com ara Òmnium Cultural de l'Alguer, Obra Cultural de l'Alguer, l'Ateneu Alguerès, la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques de l'Alguer o la Plataforma per la Llengua. La visita del conseller forma part del viatge que ha fet aquesta setmana a Roma, on s’ha trobat amb think tanks, partits polítics, organitzacions internacionals i mitjans de comunicació italians per exposar la situació política que es viu a Catalunya.

Recepta: Pèsols i carxofes estofats amb botifarra negra

Ingredients:
(per a 4 persona)
1 kg i mig de pèsols de la floreta
1 kg de carxofes del Prat
1 manat d’alls tendres
1 ceba tendra
2 tomàquets
100 g de cansalada viada
1 tros de botifarra negra ampla
oli d’oliva, sal i pebre negre i vermell
herbes aromàtiques (herba, llorer, orenga)
una copeta de vi blanc
mitja copeta d’anís
una mica d’aigua mineral si cal
Elaboració:
En una cassola amb oli, daurem la cansalada a trosset petits.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Després, passem la botifarra negra sencera una mica per la cassola i la reservem.
Hi afegim una mica d’oli i daurem els alls tendres tallats ben petits i la ceba tendra també picada petita.
Ratllem els tomàquets i els afegim a la cassola, amb un polsim de sucre. Tirem el vi i l’anís.
Deixem evaporar l’alcohol i incorporem a la cassola els pèsols i les carxofes tallades en sis trossos (abans de coure, les tindrem amb aigua i llimona perquè no s’oxidin). Ho salpebrem i hi afegim les herbes aromàtiques. Deixem coure els pèsols i les carxofes uns vint minuts, fins que siguin cuits però no en excés.
Posem l’estofat en una safata amb uns talls de botifarra negra i unes fulletes de menta per a decorar el plat.

divendres, 29 de març del 2019

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

CULTURA > GASTRONOMIA

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust’ explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis
La mostra ‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust s’ha inaugurat aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona, on es pot veure a la Sala 3 fins al 29 de setembre. Exhibeix la trajectòria de l’ambaixadora de la cuina catalana al món, ja que és la xef que acumula més estrelles Michelin. A través d’objectes, menús i fotografies, la mostra explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis.
La comissària de la mostra, Anna Alberni, explica que gran part de l’exposició és un rescat d’objectes que Ruscalleda tenia a casa o al seu estudi i que ajuden a entendre i definir com és la cuinera. Així el punt de partida de la mostra, que es dividiex en diversos àmbits, és una representació la botiga de Sant Pol on Ruscalleda va començar el seu projecte, abans d’obrir el primer restaurant. Tot seguit hi ha una cronologia que detalla la feina feta en els tres restaurants que ha tingut la cuinera: el Sant Pau de Sant Pol de Mar, el de Tòquio i el Moments de Barcelona.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En tercer lloc, el visitant troba un espai audiovisual que mostra el dia a dia a la cuina del Sant Pau. La idea és crear una experiència immersiva i que el visitant se senti com si fos al mig de la cuina, amb els seus moments de calma i el punts àlgids, plens d’estès. Finalment, l’exposició es completa amb un espai dedicat a l’obra de la cuinera. Primer hi apareixen ressenyats dotze productes que caracteritzen la cuina de Ruscalleda com ara el porc, el peix, els arrossos, els suquets, el pa amb tomàquet i la influència japonesa, entre més. I d’altra banda, hi ha dotze menús temàtics on la cuinera ha afegit la creativitat en les receptes tradicionals catalanes.

Recepta: Costelletes de conill amb puré i allioli

Ingredients:
(per a quatre persones)
de 8 a 10 costelles per persona
4 patates per a bullir
50 g de mantega
1 got petit de llet
sal, pebre
1 llimona
farina per a arrebossar
oli per a fregir
20 cirerols
Per a fer l’allioli:
1 gra d’all
un rovell d’ou
una molla de pa amb vinagre
sal i oli
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Elaboració:
Salpebrem les costelletes, les mullem amb un raig de llimona, les enfarinem i les fregim amb oli, en una paella.
Mentrestant, bullim les patates amb pell. Un cop cuites, les pelem i les passem pel passapuré, amb la mantega i la llet. I ho salpebrem.
Passem per la paella els cirerols amb un gra d’all.
Muntem el plat: el puré al mig, les costelletes al voltant, amb els cirerols, i en un cantó posem una cullerada d’allioli.

Recepta: els bunyols de la meva àvia

Ingredients:
250 g farina de força
mig sobre de Royal
3 ous
100 g de sucre
150 mg de llet
3 cullerades d’oli de gira-sol
ratlladura d’una llimona
una copeta d’anís
oli abundant per a fregir
sucre llustre
Elaboració:
En un bol, posem els rovells d’ou i el sucre i remenem fins que blanquegi. Hi afegim la ratlladura de llimona, la llet, l’oli, l’anís, la farina i el llevat Royal. Ho barregem tot i ho deixem reposar uns vint minuts. Després, hi afegim les clares a punt de neu en compte.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En una paella fonda o un cassó, plena d’oli ben calent, anem fregint els bunyols, amb l’ajuda de dues culleretes. Una vegada ben daurats, els escorrem amb l’ajut d’un paper de cuina. Els col·loquem en una safata i, per acabar, els aboquem sucre llustre per sobre.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

La Ruta del Bacallà torna al bell mig de la Quaresma

Ruta Bacallà 2019
Som al bell mig de la Quaresma i una de les menges més tradicionals d’aquesta època és el bacallà. Aquest peix provinent de la mar del Nord és tan popular en la nostra gastronomia que hi ha desenes de receptes diferents per a cuinar-lo: amb samfaina, a la llauna, amb pebrot i tomata, amb truita, confitat, esqueixat, amb brandada… Sabent això, cada any per Quaresma a Barcelona es fa la Ruta del Bacallà, que impulsa el Gremi de Bacallaners de Catalunya, Estrella Damm i Bacallà d’Islàndia.
Comença aquest cap de setmana i s’allargarà fins al 14 d’abril, a les portes de Setmana Santa. En total hi participen vint-i-vuit restaurants de tot Barcelona i nou bacallaneries de la ciutat. Cada restaurant ofereix diversos menús en què el bacallà té el paper central: hi ha un menú degustació que consta de cinc plats i postres, un menú normal, mig menú pensat per als dies de cada dia i la possibilitat de degustar el bacallà en forma de tapa. Entre els restaurants participants n’hi ha de molt diversos: Semproniana, Casa Leopoldo, els Pescadors, Hoffmann… I per això els preus i els plats varien segons cada restaurant. Però tots tenen un element en comú: els plats de bacallà van acompanyats de la cervesa Inèdit d’Estrella Damm.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Sobre la programació de les bacallaneries, cada dissabte del cicle oferiran degustacions de bacallà in situ. Les dates són el 30 de març, i el 6 i el 13 d’abril i cada tastet val entre un euro i dos. En la ruta, hi prenen part un total de nou bacallaneries, algunes de les quals són situades en mercats de Barcelona: Bacallaneria Anguera Llobet (al Mercat de la Sagrada Família), Bacalalo, Perelló 1898 (al Mercat del Ninot), Pesca Salada Crusellas y Saladitos (amb parades als mercats del Clot, Carmel, Mercè i Vall d’Hebron).

Per què el bacallà és l’estrella de la cuina quaresmal?

La cuina quaresmal és un subgènere gastronòmic i el bacallà n’és el protagonista indiscutible. Però per què aquest peix i no qualsevol altre? Doncs perquè antigament si la gent vivia lluny del mar i volia guardar els preceptes de la Quaresma, era molt complicat de mantenir el peix fresc i en condicions òptimes. Per això el bacallà, que ve de la mar del Nord i que es conserva en salaó, ha estat tradicionalment un dels peixos més segurs de consumir. Això l’ha convertit en un producte molt arrelat a la nostra cuina i, gràcies a la Quaresma, també s’ha tornat molt versàtil.

dimarts, 26 de març del 2019

Cinc cellers catalans, patrocinadors d'un dinar groc a Brussel·les

Cinc cellers catalans, patrocinadors d'un dinar groc a Brussel·les

L'àpat tindrà lloc el proper dissabte 6 d'abril i el menú té un cost de 30 euros per persona

VADEVI

Els cellers Batlliu de Sort (DO Costers del Segre), Cedó Anguera (DO Montsant), Vins de Foresta (Avinyonet del Penedès) i Rosell Mir (Subirats) patrocinen un dinar groc en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats que tindrà lloc el dissabte 6 d'abril a Brussel·les. També hi participen Allibera'm -el vis solidari amb presos i exiliats- i la botiga de vins La Vinícola, situada al barri barceloní de l'Eixample. El dinar, organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana de Brussel·les, tindrà lloc a Le Cercle, situat a la Rue Doyen Boone 6, 1040 Etterbeek. El menú té un preu de 30 euros i tots els beneficis es destinaran a les famílies dels presos polítics i exiliats.

Aquest és el cartell de l'esdeveniment:
Cartell del dinar groc organitzat a Brussel·les

La glacera que es fonia més ràpidament de Grenlàndia s'està recuperant

La glacera que es fonia més ràpidament de Grenlàndia s'està recuperant

Segons la NASA, el refredament de les aigües de l'Atlàntic Nord està contribuint a frenar la fusió d'aquesta glacera, una de les més grans de l'illa i que té un efecte notable en el nivell del mar

elMón

La glacera Jakobshavn
La glacera Jakobshavn vista des d'un avió de la NASA | NASA / John Sonntag
La glacera Jakobshavn, a Grenlàndia, que durant les darreres dues dècades ha estat la que estava lliscant i a primant-se més de tota l'illa, s'està frenant, està guanyant gruix i avança cap a l'oceà en comptes de retrocedir terra endins, com havia fet durant els darrers anys. Tot i que continua perdent més aigua de la que acumula, el canvi és considerable, segons afirma un estudi elaborat per la NASA que atribueix aquest fenomen sorprenent a un refredament de les aigües marines del final de la glacera, que no havien estat tan fredes com ara des de mitjans dels anys 80.

El programa Oceans Fonent Grenlàndia (OMG) de l'agència espacial nord-americana fa servir vaixells i avions per observar com les temperatures oceàniques afecten les vastes extensions de gel de l'illa. La glacera Jakobshavn, precisament, situada a l'oest de Grenlàndia és una de les que contribueix més de tot el món a la pujada del nivell del mar, segons han indicat diversos estudis, i és en una regió on les masses de gel s'estan fonent quatre vegades més ràpid que l'any 2003. Aquest alentiment de la seva fusió, i els signes de recuperació que s'han observat, són a causa de l'aigua freda de l'Atlàntic Nord, a gairebé 1000 quilòmetres de la glacera, segons expliquen els mateixos científics de la NASA a la pàgina web de l'agència. Ala Khazendar, un dels membres de l'equip que ha investigat el fenomen, explica que "al principi no ens ho crèiem. Havíem assumit que Jakobshavn continuaria igual que els darrers vint anys".

La glacera Jakobshavn
La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag

El fet, però, és que durant els darrers tres anys l'aigua prop de la glacera ha estat especialment freda. Els investigadors creuen que això és a causa d'un patró climàtic anomenat l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord, que fa que les aigües de l'oceà passin de fredes a calentes en períodes que van de cinc a vint anys. La fase actual, la freda, va ser especialment intensa al 2016. Quan les aigües de l'oceà es tornin a escalfar, però, es preveu que Jakobshavn torni a l'estat habitual de les darreres dècades. Josh Willis, del programa OMG, afirma que "està prenent un descans temporal" però que "els oceans s'estan escalfant, i veure que els oceans tenen un impacte tan gran en les glaceres és una mala notícia per a la capa de gel de Grenlàndia".


Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Recibidos
x

Butlletí Digital de L’Eco de Sitges redaccio@hydramedia.info a través de gmail.mcsv.net 

25 mar. 2019 13:42 (hace 22 horas)


para
IV Jornades Repensar Sitges (Hotel MiM Sitges)

Divendres 29 de març


9.45h. Obertura
Santi Terraza, president de Premsa de Sitges
Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges
Jordi Mas, regidor de Territori de l’Ajuntament de Sitges

10h Sitges: posicionament i estratègia
Philippe Castaing Camin, director general del Grup AEDCF
Elena Massot, CEO Vertix i presidenta de FemCat
Cristina Mestre, promotora de SiSitges
Malco Par, director general de Majestic Hotels Grup
Presenta: Ramon Hernández, director de Ràdio Sitges

10.45h Coffee break

11.15h Cannes: un cas d’èxit mundial
Aliki Heinrich, directora del Palais des Festivals Cannes
Xavier Duran, director general de la Fundació Sitges

12h Ciutat i identitat
Ada Parellada, cuinera
Carme Pinós, arquitecta
Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la URV
Presenta: Jordi Castañeda, de Maricel TV

13h Identitat, territori i projecció: el Penedès com a pol de desenvolupament econòmic
Miquel Forns, alcalde de Sitges
Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès
Martí Carnicer, alcalde del Vendrell
Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco
 

Divendres 5 d’abril

16h. 5 x 11
Els onze candidats a les eleccions municipals del proper maig tindran cinc minuts cadascun per explicar un projecte transformador per al futur de Sitges
Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco

17.30h Sitges: entre el conformisme i l’ambició
Isidre Also, conseller delegat de Node Garraf
Camil Roca, director creatiu executiu d’Ogilvy
Albert Sáez, periodista i professor la Universitat Ramon Llull
Ángel Sala, director Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Presenta: Bàrbara Scuderi, redactora de L’Eco

18.30h L’educació com a eix central en la construcció d’un nou país
Josep Bargalló, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Presenta: Eduard Terrado, regidor d’Ensenyament

19.15h Cloenda

Entrada lliure.
Amb prèvia inscripció, enviant un correu electrònic a:
repensarsitges@lecodesitges.cat, indicant nom, DNI, municipi de residència i sessions a les quals teniu pensat assistir-hi.


Web
Web
Facebook
Facebook
Twitter
Twitter
Redacció
Pilar Franquet, 8
93 894 30 34
redaccio@lecodesitges.cat
 Administració i Comercial
Pilar Franquet, 8
93 894 53 75
publicitat@hydramedia.info
Butlletí Digital de L'Eco de Sitges | © 2015 Hydra Media

dijous, 21 de març del 2019

Diari d'un judici polític- El poder de les mirades d’odi dels catalans -, per Josep Casulleras Nualart

Diari d'un judici polític

Josep Casulleras Nualart

El sergent primer de la Guàrdia Civil G37772B fa una estona que declara com a testimoni al Tribunal Suprem en el judici contra el procés. Són les cinc de la tarda. Respon a les preguntes que li fa el fiscal Jaime Moreno sobre la seva intervenció en un col·legi de Sant Adrià de Besòs l’1-O. Fa un relat afectat, de manera apassionada, tant que de vegades s’embarbussa i tot. Explica que quan arribaven al col·legi un grup de gent se’ls va acostar i els va insultar. ‘Però el que més mal em va fer van ser les mirades que vaig rebre’, ha dit. Ha relatat que allà hi havia tres-centes persones que els impedien d’entrar, però que ho van poder fer. Que hi havia gent que obstruïa la porta, però que van poder obrir-la. I quan van entrar, ‘una altra sorpresa’. Expectació. ‘Hi havia unes tres-centes persones, de totes les edats, gent gran també; era un mur infranquejable, estaven asseguts i estirats a terra, i tots en silenci i demanant silenci. Vam haver de caminar damunt d’ells vigilant de no trepitjar-los. Quan vam haver passat, no hi havia urnes.’ Al sergent primer la veu li comença a fer figa. ‘Quan vam tornar, ens van insultar novament, ens deien assassins. Vam rebre agressions verbals, jo vaig patir un dany moral.’ Aquí ja se li esqueixa la veu. ‘Jo hi anava a complir una ordre judicial. M’he quedat amb la mirada, com em miraven, era menyspreu i odi. No ho havia vist mai.’ El fiscal Moreno fa cara de gravetat, com de presentador de programa de televisió de confessions inconfessables. I el sergent rebla el seu testimoni colpidor: ‘No entenc per què aquelles persones, que eren persones del poble, es van comportar com delinqüents.’
A Sant Martí Sesgueioles, un poble de 371 habitants de l’Anoia, també hi va haver un altre ‘Walking Dead’. Ho ha relatat una agent de la Guàrdia Civil que va anar a tancar un col·legi. S’hi va trobar una altra ‘massa de gent’. Els veïns del poble. Protegien l’urna. En el camí cap allà ha explicat amb una prosòdia lenta, tremolosa, que van veure cotxes a la carretera que els feien gests amb les mans i els dits i que ‘tot el respecte a l’autoritat s’havia esfumat en qüestió d’hores’. Diu que, un cop allà, van empènyer per entrar, que la gent s’hi resistia, i que es van trobar una senyora de mitjana edat que se’ls va plantar davant, amb els braços fent nanses, i els va dir: ‘Què? Què hem de fer?’ Segons l’agent, l’actitud era desafiadora. Després, mirant Facebook, va saber que era la batllessa. I acaba dient que quan van entrar dins es van trobar una urna de cartó del 9-N. El fiscal i la testimoni ho han trobat molt greu, perquè els havien fet perdre el temps, els havien entabanat, i, a sobre, havien pogut votar en un garatge. Els havien aixecat la camisa. La massa de Sant Martí Sesgueioles era hostil, era agressiva. Queda aquest missatge.

‘Els punxarem’

El problema amb aquests testimonis és que quan arriben els advocats els contrasten aquestes impressions i els relats exagerats i emocionats que volen corprendre amb els fets, amb les proves que Marchena no deixa veure. En aquest cas, Andreu Van den Eynde ha deixat constància novament de la protesta per no poder contrastar el que ha explicat aquesta agent amb el que ensenyen les imatges enregistrades amb les càmeres dels guàrdies civils mateixos de la intervenció d’aquell dia. L’interrogatori de Van den Eynde al testimoni ha estat demolidor; ella no ha recordat res sobre les preguntes que li feia l’advocat, que eren si sabia si hi havia sucs i Cacaolats en les taules que ella deia que s’utilitzaven de barricada; si sabia que l’únic encaputxat que hi havia ‘entre la massa’ era un guàrdia civil de paisà; si sabia què volia dir un agent que se sent en un enregistrament quan deia ‘els punxarem’; si sabia que un dels antiavalots va dir que ‘ficava la porra com si no hi hagués demà’, o un altre que deia ‘si un no se n’ha anat amb la costella trencada, poc li ha faltat’. No, d’això no en sabia res. Però ha quedat clar. I si no heu vist el vídeo, com que el tribunal no permet d’exhibir-lo, ací el teniu:
I hem tornat a Bigues i Riells, a la nau on la Guàrdia Civil va decomissar milions de butlletes de vot de l’1-O. Les duien uns furgons i se n’havien d’anar. Un grup de manifestants, unes trenta persones, protestaven a fora. Aquests són, des d’ara, ‘la massa’ que s’hi concentrava. Un dels agents que va participar en aquell escorcoll ha testificat al matí. Ha parlat dels manifestants. Diu que insultaven i amenaçaven. Ha confirmat que hi havia dos senyors d’uns seixanta-cinc o setanta anys que s’estiraven a terra davant dels furgons perquè no avancessin. Era molt hostil. La gent asseguda a terra, amb els braços agafats. L’agent S17971T ha declarat: ‘N’hi havia per a tenir por. Perquè allà la gent estava bastant exaltada.’ I finalment, en el vintè dia de judici, ha aparegut la comparació amb el País Basc: ‘Jo no he viscut el conflicte basc, afortunadament, però uns companys meus m’han dit que al començament era igual, amb la gent que tenia aquest odi.’ Aquesta és l’hostilitat de què parla; un vídeo que tampoc no s’ha pogut projectar a la sala, per la prohibició de Marchena, que ho diu tot. Són unes imatges que la Guàrdia Civil mateix va incorporar en l’atestat policíac sobre aquells fets:
I encara un altre agent, l’H12669K, que va participar en l’escorcoll de la seu d’Unipost de Terrassa on van intervenir notificacions per a les meses de l’1-O. Quan en sortia, enmig de la gent que es manifestava, aquest agent ha explicat: ‘Per primera vegada en la cara d’aquella gent vaig veure el reflex de l’odi.’ L’advocat Jordi Pina li ha demanat si per causa d’una visió tan terrífica va requerir assistència psicològica, i ha respost que no. Si van fer malbé els vehicles o van causar danys als agents. Tampoc. Marina Roig li ha demanat si la gent que hi havia allà, durant l’escorcoll, s’asseia a terra. I ha dit que sí, i encara ha afegit que van posar una urna de cartó a terra.
Mirades d’odi i menyspreu, diuen. Hi ha proves gràfiques que mostren que l’odi i el menyspreu anava en la direcció inversa. Aquests testimonis ens poden semblar una enorme exageració, inversemblants, increïbles i que no poden funcionar com a prova de càrrec. Però a Madrid ho accepten. I el tribunal ho pot acceptar perfectament, també: donen un valor a les percepcions de la secretària judicial i dels agents, un valor que pot ser de prova. Durant la fase d’instrucció ho van fer, i el jutge Pablo Llarena es va servir d’atestats que eren ben bé com aquests testimonis que anem veient aquests dies al Suprem. Ara, però, els advocats fan la seva feina i els posen en qüestió, i això ho pot veure tothom qui vulgui. El problema és l’àrbitre, i la perspectiva i el biaix amb què s’ho mira.
Per això no els importa el prejudici ideològic que tinguin la secretària judicial o els agents. Jutgen ells, no jutgem nosaltres; a nosaltres ens jutgen. I la veritat judicial no necessàriament ha d’encaixar amb la veritat dels fets, tal com recordava avui Gonzalo Boye. Hi ha una premsa de Madrid (i de Barcelona) que va indicant el termòmetre. N’hi ha de molt exaltats, d’hiperbòlics, però n’hi ha que marquen el to, com La Vanguardia o El País, que els primers dies collaven la fiscalia pel ridícul que feia en els interrogatoris i que van anticipar el criteri de Marchena a l’hora d’advertir sobre falsos testimonis; ara aquests diaris donen cobertura i amplifiquen el discurs acusatori que surt del testimoni d’aquests agents, és a dir, que, segons ells, desmenteixen que a Catalunya hi hagués mobilitzacions pacífiques i democràtiques. Segons aquesta premsa, els testimonis dels agents, esverats per ‘les mirades d’odi’, ens acosten a una realitat tumultuosa i hostil generalitzada. I com ho veurà el tribunal? Més de la meitat dels magistrats van formar part de la sala d’admissions que va acceptar a tràmit la querella d’on neix tot aquest procediment. I això pot voler-ho dir tot.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

La setmana entrant també començarà amb declaracions de guàrdies civils, però en aquest cas agents que van tenir un pes important en la direcció dels dispositius i de les investigacions durant el 20-S i l’1-O. Dilluns a les deu del matí es reprendrà el judici, amb el testimoni de dos comandaments que van dirigir els escorcolls del 20-S. L’endemà declararà el tinent Daniel Baena, encarregat de signar tots els informes del cos que han alimentat les causes contra al procés al Suprem i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Baena tenia un perfil anònim a Twitter on insultava els independentistes. Es preveu que serà un testimoniatge tens i decisiu.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

 

La millor informació sobre boscos i canvi climàtic a Catalunya, en un únic portal

La millor informació sobre boscos i canvi climàtic a Catalunya, en un únic portal

Avui, Dia Internacional dels Boscos, s’ha presentat a Barcelona la iniciativa d’un portal únic que recollirà la informació recent i contrastada de Catalunya en boscos i canvi climàtic.

elMón

Presentació portal boscos canvi climàtic
Presentació del projecte del portal | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha inaugurat aquest dijous la jornada que s’ha fet a Barcelona en el marc del Dia Internacional dels Boscos, i que ha comptat amb un centenar d’assistents. A la Jornada també hi ha assistit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el  director del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares i el director del  Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino. Durant la jornada s’ha presentat el futur portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya, una pàgina on s’hi podrà trobar tota la informació sobre boscos que s’ha anat generant a Catalunya, i les eines per a poder-la utilitzar. S’espera que estigui disponible en els propers dos anys.

Per poder fer front a la situació de context de canvi climàtic dels nostres boscos (risc d’incendis, sequeres, malalties,...), és bàsic disposar en un format entenedor i ben estructurat la millor informació sectorial i la més rellevant obtinguda des de la recerca.  El CTFC i el CREAF seran els dos centres de referència que nodriran i coordinaran aquesta plataforma. La base d’aquest portal seran dos projectes interconnectats en un marc conjunt: l’Observatori Forestal Català i el nou Laboratori Forestal Català. Dues peces, cadascuna amb objectius i públics diferents, però que tindran un objectiu comú: unificar, difondre i posar a disposició dels usuaris la informació existent sobre els boscos catalans per millorar-ne el seu coneixement i la seva gestió i conservació. Aquesta informació serà útil per a les futures polítiques del sector, per a la recerca i a la societat en general.

Presentació portal boscos canvi climàtic
Presentació del Portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

La consellera Teresa Jordà en la seva intervenció ha lloat la importància del treball conjunt d’aquests dos centres de transferència de coneixement cap al món social i econòmic de la recerca. Jordà ha explicat que tenim al costat de casa la major central de producció d’energia sostenible, la fusta i “que hem de ser capaços de transformar aquesta energia, no només en calor sinó també en llocs de treball, en gestió sostenible, en preservació de biodiversitat i en acció rural”. També s’ha referit a la importància de l’educació ambiental i sobretot forestal perquè cal “més conscienciació sobre el paper importantíssim i els beneficis que exerceixen els boscos al nostre país”.

Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha posat en valor la col·laboració entre l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF per ampliar el coneixement de la interrelació entre boscos i canvi climàtic. Rius ha celebrat que es “posi a disposició de personal dedicat a la recerca i gestió informació que estava dispersa i poc accessible”, i ha assegurat que la iniciativa servirà per “generar més coneixement que ens servirà per intentar mitigar els impactes del canvi climàtic, protegir més els boscos i estar més preparats per al futur”. “Hem de tenir una visió més global i considerar boscos, aigua i canvi climàtic com aspectes interrelacionats”, ha apuntat.

Bosc afectat per la processionària | CREAF

El CREAF i el CTFC desenvoluparan el Laboratori Forestal Català, un espai de consulta, anàlisi i descàrrega de dades que permetrà a tècnics i investigadors accedir a la informació forestal de base. Un lloc interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que gestionen els ecosistemes forestals jugar amb les dades i crear nova informació per la gestió i la presa de decisions. Aquest laboratori contindrà, per exemple, treballs, dades i cartografia  obtingudes durant d’anys de col·laboració entre el CREAF, el CTFC i les dues direccions generals de la Generalitat. Així, en el portal s’hi trobarà l’IFNapp, la nova versió del MIRABOSC, el CANVIBOSC, el CatDrought (sistema de modelització per al monitoreig de l’estrès per sequera dels boscos a Catalunya), els FORESMAP, Indicadors de biodiversitat forestal, la cartografia LIDAR en alta resolució i el DeBosCat.

En la jornada d’avui s’ha presentat la primera part del Laboratori que s’inclourà al futur portal: l’IFN app, un visualitzador de mapes que permet bolcar, filtrar i creuar totes les dades dels inventaris forestals catalans. Aquest sistema estarà disponible on-line des d’avui en aquesta direcció web. IFN app posa a diposició des d’avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades fan pal·les que, tot i que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb el que ho fan ha disminuït un 17% els darrers 15 anys. En el període 1990-2000 i el període 2001-2015 els boscos de Catalunya han passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a absorbir-ne 3,5. Aquesta reducció en la capacitat d’embornal es deu en bona part al propi desenvolupament dels boscos, molts dels quals ja no són tan joves i vigorosos com a finals del segle passat, a la manca de gestió sostenible d’una part important dels boscos més densos, i als efectes negatius directes del canvi climàtic (sequera, malalties i plagues, risc d’incendis).

Fageda al Parc Natural del Montseny | Consorci Forestal de Catalunya

Cal tenir en compte que aquest balanç correspon només als boscos vius en peu. La valoració integrada de la mitigació del canvi climàtic haurà d’incloure també altres aspectes com el cicle de vida dels productes fusters resultants de les tallades, o la substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal en la generació d’energia. Els coordinadors del Laboratori del CREAF i del CTFC han pogut comprovar també que les alzines són l’espècie que més contribueix a l’absorció de CO2 a Catalunya, amb una mica més d’un milió de tones de CO2 cada any, seguida pel pi roig, amb 860.000 tones i el pi blanc, amb 770.000 tones. En aquest sentit, la informació es pot calcular també per comarques i veure, per exemple, quines són les 10 comarques catalanes que més CO2 absorbeixen cada any gràcies als seus boscos. Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Osona i Berguedà encapçalen aquesta llista amb valors que van entre les 258.000 tones del Berguedà i les 406.000 tones de l’Alt Urgell.

dimecres, 20 de març del 2019

John Lennon i Yoko Ono: 50 anys d'una boda secreta i pacifista


ara.cat

John Lennon i Yoko Ono: 50 anys d'una boda secreta i pacifista

Es van casar en secret a Gibraltar i després es van tancar en un hotel d'Amsterdam com a protesta

Yoko Ono i John Lennon el 1969 a l'aeroport d'Amsterdam / WIKIMEDIA COMMONS

Era el 20 de març del 1969. L'escenari: Gibraltar. John Lennon i Yoko Ono eren mundialment famosos i vivien perseguits per paparazzis que volien qualsevol imatge de la seva vida privada...

Guardiola, entre els cinc millors entrenadors de la història segons 'France Football'

Guardiola, entre els cinc millors entrenadors de la història segons 'France Football'

El català només és superat per Rinus Michels, Alex Ferguson, Arrigo Sacchi i Johan Cruyff

elMón

Pep Guardiola, durant una roda de premsa.
Pep Guardiola, durant una roda de premsa. | Manchester City
En la seva darrera entrega, France Football, revista que entrega la Pilota d’Or, ha elaborat una llista dels millors entrenadors de club de la història en funció del palmarès, personalitat, impacte de la carrera, qüestions tàctiques i l’herència futbolística. En aquesta classificació, Pep Guardiola ocupa la cinquena posició, només superat per Rinus Michels, Alex Ferguson, Arrigo Sacchi i Johan Cruyff.

Tenint en compte aquesta llista, el tècnic de Santpedor és el millor d’Espanya de tots els temps. “Guardiola va recollir una gran herència de Johan Cruyff i la va millorar i sublimar abans d’exportar-la, reinventar-la i adaptar-la de forma permanent”, assenyala France Football sobre el català. Sobre Cruyff, la revista francesa assegura que “va donar una segona vida al futbol total” inventat per Michels”, el líder de la classificació i el tercer blaugrana en el top-5 de millors entrenadors de clubs de la història.

Sobre Ferguson, l’entrenador amb més títols de tots els temps, l’estudi analitza que “va saber adaptar-se a totes les evolucions i a tots els perfils de jugador amb una obsessió permanent: guanyar”. Mourinho ocupa la tretzena posició, mentre Zinedine Zidane la vint-i-dosena i Diego Simeone, l’actual entrenador més ben pagat del món, és 31è.

Descobreixen un púlsar molt potent que va sortir disparat a causa d'una supernova

Descobreixen un púlsar molt potent que va sortir disparat a causa d'una supernova

Aquesta estrella de neutrons es mou a una velocitat tan gran que podria anar de la Terra a la Lluna en només sis minuts

elMón

per Redacció 20/03/2019 16:49
El puls de J0002 apuntant al centre de la supernova
El puls de J0002 apuntant al centre de la supernova | Jayanne English (Universitat de Manitoba), amb dades de NRAO / F. Schinzel et al., DRAO / Canadian G
Un equip d'astrònoms de la NASA ha descobert una estrella de neutrons que viatja per l'espai a una velocitat de més de 4 milions de quilòmetres per hora, prou com per anar de la Terra a la Lluna en només sis minuts. El descobriment d'aquest púlsar ha estat possible gràcies al Telescopi Espacial Fermi de Raigs Gamma i al radiotelescopi VLA Karl G. Jansky de la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units.

Els púlsars són estrelles de neutrons extremadament denses i que giren a una velocitat molt ràpida que es formen després de l'explosió d'algunes estrelles amb una massa molt gran. Aquesta en particular, anomenada J0002, emet un raig de radiació que apunta, directament, cap a les restes en expansió d'una supernova. Segons explica a la pàgina web de la NASA Frank Schinzel, de l'Observatori Nacional de Radioastronomia de Socorro (Nou Mèxic), "gràcies a aquesta cua estreta i amb forma de dard i a un angle de visió casual, podem seguir aquest puls directament fins al seu origen". Schinzel, juntament amb altres col·legues, van presentar el seu descobriment a la trobada de la Divisió d'Astrofísica d'Alta Energia de la Societat Astronòmica Americana i, properament, serà presentat a la revista 'The Astrophysical Journal Letters'.


A uns 6.500 anys-llum de la Terra, a la constel·lació de Cassiopeia, J0002 gira a una velocitat de 8,7 cops per segon i produeix un puls de raigs gamma a cada rotació. Al seu voltant hi ha la supernova CTB 1, que sembla una bombolla tènue al seu voltant, i a través de la qual viatgen els pulsos d'aquesta estrella de neutrons. J0002 es troba a uns 53 anys-llum del centre de la supernova, i els seus pulsos, que produeixen una cua d'energia magnètica en viatjar a través del gas, s'estenen per una distància de 12 anys llum en direcció al centre de l'explosió.

Segons afirmen els científics, les dades que han obtingut suggereixen que el púlsar va incrementar molt la seva velocitat de rotació a causa de l'explosió de CTB 1, que va passar fa uns 10.000 anys. És per això, es pensa, que gira a una velocitat cinc vegades superior al púlsar mitjà i més ràpid que el 99% dels púlsars de què s'ha calculat la velocitat. A més, també es mou. Després d'haver sortit disparat a causa de l'explosió, com si fos una bala de canó, primer es va moure més lentament que les restes en expansió de la supernova però, a mesura que aquestes es frenaven, el púlsar va continuar movent-se fins que, finalment, va avançar-les fa uns 5.000 anys.

Les raons exactes que van provocar aquesta acceleració encara no se saben amb seguretat, i continuar estudiant J0002 podria aportar informació en aquest sentit. De moment, però, només podem sorprendre'ns de la violència dels fenòmens que tenen lloc a l'espai i meravellar-nos de les imatges espectaculars que deixen a l'espai.