| Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
La
consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà,
ha inaugurat aquest dijous la jornada que s’ha fet a Barcelona
en el marc del Dia Internacional dels Boscos,
i que ha comptat amb un centenar d’assistents. A la Jornada també hi ha
assistit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius, la directora
general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el
director del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), Antoni
Trasobares i el director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals (CREAF), Joan Pino. Durant la jornada s’ha presentat el futur
portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya, una pàgina on
s’hi podrà trobar tota la informació sobre boscos
que s’ha anat generant a Catalunya, i les eines per a poder-la
utilitzar. S’espera que estigui disponible en els propers dos anys.
Per
poder fer front a la situació de context de canvi climàtic dels nostres
boscos (risc d’incendis, sequeres, malalties,...), és bàsic disposar
en un format entenedor i ben estructurat la
millor informació sectorial i la més rellevant obtinguda des de la
recerca. El CTFC i el CREAF seran els dos centres de referència que
nodriran i coordinaran aquesta plataforma. La base d’aquest portal seran
dos projectes interconnectats en un marc conjunt: l’Observatori
Forestal Català i el nou Laboratori Forestal Català. Dues peces,
cadascuna amb objectius i públics diferents, però que tindran un
objectiu comú:
unificar, difondre i posar a disposició dels usuaris la
informació existent sobre els boscos catalans per millorar-ne el seu
coneixement i la seva gestió i conservació. Aquesta informació serà útil
per a les futures polítiques del sector, per a la recerca i a la
societat en general.
| Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
La
consellera Teresa Jordà en la seva intervenció ha lloat la importància
del treball conjunt d’aquests dos centres de transferència de
coneixement
cap al món social i econòmic de la recerca.
Jordà ha explicat que tenim al costat de casa la major central de
producció d’energia sostenible, la fusta i “que hem de ser capaços de
transformar aquesta energia, no només en calor sinó també en llocs de
treball, en gestió sostenible, en preservació de biodiversitat i en
acció rural”. També s’ha referit a
la importància de l’educació ambiental i sobretot forestal perquè cal “més conscienciació sobre el paper importantíssim i els beneficis que exerceixen els boscos al nostre país”.
Per
la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi
Climàtic, Mercè Rius, ha posat en valor la col·laboració entre l’Oficina
Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF per ampliar el coneixement de la
interrelació entre boscos i canvi climàtic. Rius ha celebrat que es
“posi a disposició de personal dedicat a la recerca i gestió informació
que estava dispersa i poc accessible”, i ha assegurat que la iniciativa
servirà per “generar més coneixement que ens servirà per intentar
mitigar els impactes del canvi climàtic,
protegir més els boscos i estar més preparats per al futur”. “Hem de
tenir una visió més global i considerar boscos, aigua i canvi climàtic
com aspectes interrelacionats”, ha apuntat.
| CREAF
El
CREAF i el CTFC desenvoluparan el Laboratori Forestal Català, un espai
de consulta, anàlisi i descàrrega de dades que permetrà a tècnics i
investigadors accedir a la informació forestal de base. Un lloc
interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que
gestionen els ecosistemes forestals
jugar amb les dades i crear nova informació
per la gestió i la presa de decisions. Aquest laboratori contindrà, per
exemple, treballs, dades i cartografia obtingudes durant d’anys de
col·laboració entre el CREAF, el CTFC i les dues direccions generals de
la Generalitat. Així, en el portal s’hi trobarà l’IFNapp, la nova versió
del MIRABOSC, el CANVIBOSC, el CatDrought (sistema de modelització per
al monitoreig de l’estrès per sequera dels boscos a Catalunya),
els FORESMAP, Indicadors de biodiversitat forestal, la cartografia LIDAR
en alta resolució i el DeBosCat.
En la jornada d’avui s’ha presentat la primera part del Laboratori que s’inclourà al futur portal: l’IFN app,
un visualitzador de mapes
que permet bolcar, filtrar i creuar totes les dades dels inventaris
forestals catalans. Aquest sistema estarà disponible on-line des d’avui
en aquesta direcció web. IFN app posa a diposició des d’avui les dades
del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades
fan pal·les que, tot i que els boscos catalans segueixen absorbint més
CO2 del que emeten, el ritme amb el que ho fan
ha disminuït un 17% els darrers 15 anys.
En el període 1990-2000 i el període 2001-2015 els boscos de Catalunya
han passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a absorbir-ne
3,5. Aquesta reducció en la capacitat d’embornal es deu en bona part al
propi desenvolupament dels boscos, molts dels quals ja no són tan joves i
vigorosos com a finals del segle passat,
a la manca de gestió sostenible
d’una part important dels boscos més densos, i als efectes negatius
directes del canvi climàtic (sequera, malalties i plagues, risc
d’incendis).
| Consorci Forestal de Catalunya
Cal
tenir en compte que aquest balanç correspon només als boscos vius en
peu. La valoració integrada de la mitigació del canvi climàtic haurà
d’incloure també altres aspectes com
el cicle de vida dels productes fusters
resultants de les tallades, o la substitució de combustibles fòssils
per biomassa forestal en la generació d’energia. Els coordinadors del
Laboratori del CREAF i del CTFC han pogut comprovar també que
les alzines són l’espècie que més contribueix a l’absorció de CO2 a
Catalunya, amb una mica més d’un milió de tones de CO2 cada any, seguida
pel pi roig, amb 860.000 tones i el pi blanc, amb 770.000 tones. En
aquest sentit, la informació es pot calcular també per comarques i
veure, per exemple, quines són
les 10 comarques catalanes que més CO2 absorbeixen
cada any gràcies als seus boscos. Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Osona
i Berguedà encapçalen aquesta llista amb valors que van entre les
258.000 tones del Berguedà i les 406.000 tones de l’Alt Urgell.
