Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

CULTURA > LLENGUA

Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

Diu la tradició que avui, Santa Llúcia, el dia es comença a allargar, però no és ben bé cert · Us presentem les dites més populars sobre l'allargament del dia, del desembre al juny

Per: Jordi Badia i Pujol

12.12.2019  21:50

VILAWEB

Avui és Santa Llúcia i la dita popular diu que el dia comença a créixer. Si bé és cert que el sol es pon una mica mica més tard que ahir, també ha sortit una mica mica més tard. Comptat i debatut, doncs, encara no creix. L’allargament és més perceptible de Reis endavant, quan la gent diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’
Deu dites mal dites
El nostre refranyer és molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia, sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

És el 13 de desembre. Al matí el dia es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut més tard que no pas ahir), però al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23, un minut més tard que no ahir).

Per Nadal, un pas de pardal

25 de desembre. Al matí el dia encara s’escurça (es fa de dia a les 8.16), però el sol guanya terreny al vespre (es pon a les 17.28).
Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà; El dia creixerà quan Jesús naixerà.

Per Sant Esteve, un pas de llebre

26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferència d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.

Per Ninou, un pas de bou

Primer de gener, Cap d’Any o Ninou (és a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matí, però ja creix força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33)
Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, però no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.

Per Reis, un pas de vell

6 de gener. Al matí, el dia no va ni endavant ni enrere, però al vespre continua avançant (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.37)
Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.

Per Sant Antoni, un pas de dimoni

17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49).
Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.

Per Sant Sebastià, un pas de marrà

20 de gener. No acabem de saber veure la diferència entre els passos dels dimonis i els dels marrans, però el cas és que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a les 8.13 i es pon a les 17.52.
Variants: Per Sant Sebastià, cent passes de ca; Per Sant Sebastià, un pas de milà; Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha; Per Sant Sebastià, ruc serà qui no se n’adonarà.

Per Santa Agnès, una hora més

21 de gener. La percepció popular és que el dia s’ha allargat una hora, però segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts més que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54. 

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora

22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent Màrtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) és el patró de València. Morí martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305.
Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita pròpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta; la ‘fireta’ és la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent Màrtir.

Per Sant Pau, una hora hi cau

25 de gener. Un mes just després de Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon a les 17.59.

Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà

31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquí, que no cal mirar prim. El dia no ha crescut pas una hora, però si ho volem ‘ben comptar’ hi veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant la ironia refranyera.
Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també. 

Per la Candelera, una hora entera

2 de febrer. El dia de la Presentació del Senyor o la Purificació de la Mare de Déu, que s’escau quaranta dies després de Nadal. La tradició diu que s’ha de desmuntar el pessebre i és quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una hora.
Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.

Per Sant Blai, un pas de cavall

3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i es pon a les 18.10. De la puça de Santa Llúcia al cavall de Sant Blai, el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.

Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies

Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). També és anomenat Macià. Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no és exacta: la nit encara és una hora més llarga que no pas el dia.
Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Els mesos de març, abril i maig, quan el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest àmbit. I pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la més curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb què tanquem el recull:

Del juny endavant, el dia es va escurçant

Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.

---

Per a saber-ne més:

El filòleg Víctor Pàmies ha estudiat a bastament el tresor paremiològic català i ha elaborat una llista molt útil de refranys sobre el cicle de l’allargament del dia.
El Calendari de l’Ermità del 2020 ha cedit un espai al senyor Marcel·lí Virgili (el conegut home de ràdio) que hi presenta una pila de refranys referits a l’allargament i l’escurçament del dia.

En teniu més?

Si sabeu més dites (locals o generals) referides a l’allargament del dia, feu-nos-les saber. Podeu escriure’ns un comentari (si sou subscriptors de VilaWeb) o bé enviar-nos-les per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16).

llengua

paremiologia

refranys

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

The Six Craziest Christmas Traditions

Quin és el millor dia per muntar el pessebre? El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

Societat

Quin és el millor dia per muntar el pessebre?

El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

 

El pessebre és una de les tradicions de Nadal FOTO: Arxiu

per Redacció del TOT 5 de desembre de 2016

 TOTSantCugat  

Quan cal muntar el pessebre? Hi ha algun dia en concret que marqui el calendari? La veritat és que sí.
Tradicionalment, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, marca l'inici del muntatge del pessebre. El cert però, és que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o durant la primera setmana de desembre, sense cap data assenyalada.

El pessebre és la representació del naixement de Jesús. Tradicionalment es construïa amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges que representaven aquell moment. Actualment n'hi ha de tot tipus i materials diversos.
El nom d'aquesta tradició li dóna una menjadora d'animals. I és que segons la Bíblia, quan Jesús va néixer a l'estable, el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

A Catalunya, des del segle XVIII, es col·loca el caganer al pessebre. Segons sembla, en aquella època als nounats se'ls deia 'caganer', perquè l'únic que feien era menjar, dormir i les seves necessitats.
D'aquí, hi ha qui diu, que, per les dates de Nadal, quan algú anava a casa de la seva família per celebrar les festes, preguntava si havien posat el caganer, referint-se al nen Jesús. Sembla que, a partir d'aquest moment, es va fabricar el primer caganer per al pessebre, fet que s'estendria ràpidament. Alhora, aquesta figura, serviria per riure's d'algun personatge del poble.
Però a banda d'aquesta teoria, també hi ha la hipòtesi, que el caganer és un símbol de bona sort per a l'any vinent. I és que es creu que, les femtes del caganer fertilitzen la terra.
Igual que hi ha una data per muntar el pessebre, la tradició popular catalana marca el 2 de febrer, dia de la Candelera com el dia per retirar el pessebre. Tot i això, hi ha qui, un cop han passat els Reis Mags de l'Orient, el retiren.

Nadal

Rutes del Palau Robert

De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges

Ruta en bicicleta de muntanya que s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra

 

Carrer de Florejacs

per Redacció 14 de desembre de 2019 04:00

elMón 

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges.
Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra. Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i les terres de l'Al-Àndalus. Alguns d'aquests edificis són visitables; cal informar-se'n abans d'emprendre la sortida. Per la seva banda, a Pelagalls es pot visitar l'església romànica de Sant Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d'alimentació de magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.
En els pròxims anys, el paisatge d'aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell, realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues) dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió d'unes 70.150 ha en terres de regadiu.
Ruta senyalitzada.

Florejacs des de la llunyania

L'inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.

• 0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona, situada al costat del portal de l'Àngel a l'exterior de la muralla que protegia el centre històric. S'entra al nucli antic passant per sota d'aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes; immediatament, en una gran rotonda, s'enllaça amb l'avinguda de Tàrrega (o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.
• 0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semirotonda que es troba per girar cap a l'esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista continua a l'altra banda, ara cap al SO.
• 2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.
• 4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a mà esquerra l'església de Sant Salvador, es creua la població passant per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista asfaltada que de seguida cal deixar a l'esquerra (al S, 5,05 km). Es continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on s'arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.
• 7,10 km (412 m). Concabella, terme d'Els Plans de Sió. Cal veure-hi l'església parroquial de Sant Salvador i el castell de Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d'interès i l'obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l'esquerra (SO) travessant la calçada d'asfalt.
• 8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu costat destaca l'antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO del castell (s'hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que s'ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d'entrada. L'església va romandre fora vila.
• Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO, en direcció a Sisteró.
• 10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels Plans de Sió. Abans d'entrar al centre cal girar a l'esquerra (SO) per anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal veure l'església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida. Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l'esquerra, cap al nord, es creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l'esquerra (O) per anar a les Pallargues.
• 12,88 km (411 m). Les Pallargues, cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És visitable.
• El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l'església de Sant Salvador, reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al cementiri.
• 13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta (S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a banda i banda.
• 16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra (O), s'accedeix a Florejacs.
• 18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a la dreta el trencall de l'anada.
• 19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada. Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.
• 21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E). Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE) que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el poble.
• 24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes. El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de Sanaüja (L-314).
• 26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta (E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).
• 30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a l'esquerra (SE).
• 32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la carretera, es torna al punt de sortida.
• 34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.

Més informació

Castell de Ratera

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!
• Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.
• Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.
• La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...
• El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.
• Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.
Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

La dolça relació entre Catalunya i Casamance

MÓN > ÀFRICA

La dolça relació entre Catalunya i Casamance

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

Per: Martí Crespo

29.11.2019  21:50

VILAWEB

Coopérative de Mamans de Ziguinchor
Barri de Lyndiane
Mapa a Google
Aquest dijous al vespre es va presentar a la llibreria Laie de Barcelona Receptes de confitures, un recull de melmelades per a elaborar a casa explicades únicament amb el llenguatge universal dels dibuixos. A més de la il·lustradora Lluïsa Jover, darrere la concepció del llibre hi ha el químic Pere Castells, autor de la taula periòdica de les confitures, i la cuinera i escriptora Georgina Regàs, figura clau en la recuperació i divulgació de la cuina tradicional catalana i impulsora del llaminer Museu de la Confitura de Terrades (Alt Empordà).

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Des que es va inaugurar aquest museu, el 24 de juliol de 2004, no ha parat de fer exposicions, cursos i celebracions sobre confitures, a més d’investigar nous gustos de melmelades i gelees i, fins i tot, d’elaborar-ne. A la botiga, de fet, en podeu trobar un centenar llarg, algunes de les quals ens transporten a la regió africana de Casamance a través d’una història de casualitats i causalitats.
Per a explicar la connexió d’aquest territori enclavat entre Gàmbia i Guinea Bissau amb Catalunya cal remuntar-se al juny del 2015, quan Regàs va coincidir com a ponent en una conferència TEDxYouth amb Mamadou Saliou, un noi nascut a Ziguinchor, la capital casamancesa, que va arribar a Barcelona amb la idea de jugar a futbol professionalment. Després de passar per un centre de menors, va acabar obrint un negoci de lloguer de bicicletes a la ciutat i va crear una fundació per a ajudar a escolaritzar els nens del barri on s’havia criat, Lyndiane.
L’encontre fortuït de dues ments emprenedores de 84 anys i 24, respectivament, va quedar filmat a A l’ombra del mango, en què s’expliquen les dificultats de la majoria de dones senegaleses per poder oferir educació als seus fills i l’interès de Regàs per implicar-se en la iniciativa solidària de Saliou. Com? Doncs viatjant fins a Ziguinchor per ensenyar a un grup de dones a elaborar confitures i gelees de mango, la fruita local. El 2016 es posava fil a l’agulla de la Coopérative de Mamans de Ziguinchor, una iniciativa autogestionada per mares amb l’objectiu de produir confitures amb què obtenir ingressos per a escolaritzar els fills i millorar les seves condicions de vida.
‘Són unes dones excepcionals que em sedueixen i treballant-hi he après més del que jo els hagi pogut ensenyar, i per això vull lluitar per elles’, explica Regàs, que només l’any passat va anar quatre vegades a Casamance. Alguns dels viatges del 2018 es van deure a un problema amb el primer intent d’exportar melmelades cap a Catalunya, on es preveien distribuir en algunes botigues i supermercats i al Museu de la Confitura.
Mentre espera l’arribada imminent del primer gran carregament, Regàs continua rumiant la manera de consolidar la cooperativa i obrir camí als seus productes més enllà dels petits hotels de Casamance i Catalunya. Explica que acaba de contactar amb els organitzadors del festival més important de melmelades del món, els Marmalade Awards de Dalemain (Anglaterra), per portar-hi les de les mares de Ziguinchor el març vinent: ‘Estic convençuda que les seves confitures poden competir en qualitat amb qualssevol.’
I una mica més: A l’oest de Ziguinchor, a la costa nord de Casamance, hi ha el poble pesquer de Kafountine, on des del 2007 treballa impulsant iniciatives educatives i de desenvolupament l’entitat no lucrativa Catalunya-Casamance. El 2007 hi va obrir una escola d’adults i el 2011 una escola infantil. I el 2015, a més, va posar en marxa un centre d’alfabetització gratuïta per a dones que treballen al mercat de Brikama, a la veïna Gàmbia.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Casamance

Com a casa

melmelades

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

CULTURA

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Us presentem les activitats més destacades del 28 de novembre al primer de desembre

Per: Redacció

28.11.2019  17:30

VILAWEB

Música, solidaritat, feminisme… Aquest cap de setmana ve carregat amb un munt d’activitats. A l’Espluga de Francolí, el col·lectiu Riuada Solidària ha organitzat la Riumuntada, tres dies plens de música i solidaritat per a recaptar fons pels damnificats del temporal de l’octubre. A més, pels amants de l’art s’inaugura una exposició a la Nau de València i el festival Femme In Art, a Amposta, mostra l’acció artística feminista. A Valls, comença la temporada de calçots i la Pobla reivindica el seu arròs. També per qui li agradin els jocs de taula, té una cita imprescindible al festival DAU, a Barcelona. Tot això i molt més són les propostes per a aquest cap de setmana:

Fira de l’Avet d’Espinelves: un dels mercats de Nadal més emblemàtics

Espinelves. Del 30 de novembre al 8 de desembre. Es preveu que les nou parades especialitzades en la venda d’avets despatxaran uns 4.000 arbres durant els deu dies de fira. Més informació: Fira de l’Avet d’Espinelves.

Mercats de Nadal 2019: les quinze fires que no podeu deixar perdre

Arreu del país. Durant el mes de desembre. Us oferim una llista de mercats de Nadal més importants del país · N’hi ha de tota mena: d’històrics, de pessebres, tions, artesania, gastronomia… Més informació: Mercats de Nadal.

Arriba el Mercat de Nadal del llibre, el Sant Jordi d’hivern

Barcelona. 30 de novembre i primer de desembre. Juntament amb Sant Jordi, Nadal és l’època de l’any en què es venen més llibres. Sabent-ho, el Club TR3SC ja fa sis anys que organitza a començament de desembre el Mercat de Nadal del Llibre, conegut popularment com el Sant Jordi d’hivern, que es fa a l’Antiga Fàbria d’Estrella Damm. Més informació: Mercat de Nadal del Llibre.

‘Badlands’, l’exposició del fotògraf Tomeu Coll sobre la Mallorca que no veuen els turistes

Palma. Del 26 de novembre al primer de desembre. El fotògraf Tomeu Coll presenta el projecte ‘Badlands – Males Terres’, una obra que s’estrena gairebé simultàniament a tres indrets diferents: Palma, Roma i Berlín. Les mostres de Roma i Palma ja s’han inaugurat i demà s’obrirà la de Berlín. Més informació: ‘Badlands – Males Terres’. 

Festival Culturista: acostar la cultura als més menuts de casa

Barcelona. 30 de novembre i primer de desembre. Tallers, cinema i un espai amb productes pedagògics i sostenibles són les propostes del Festival Culturista, que aquest cap de setmana arriba per primera vegada a la Nau Bostik de Barcelona. Seran dues jornades plenes de tallers, a càrrec de tretze empreses i equipaments culturals ben diversos, amb l’objectiu de fer arribar la cultura als més menuts. Més informació: Festival Culturista.

Memefest: arriba al CCCB la festa del folklore i l’humor a la xarxa

Barcelona. 30 de novembre. El Memefest 2019, que es fa dissabte a les 19.30 al CCCB, vol tractar de l’auge i emblanquiment dels discursos d’extrema dreta a internet, en contraposició amb la força revolucionària de les comunitats amb relats alternatius. Més informació: Memefest.

La poesia onírica de Pau Riba i l’Orchestra Fireluche aterra al Tradicionàrius

Barcelona. 29 de novembre. El 2013, quan l’Orchestra Fireluche preparava el disc Tants caps, tants joguets i va demanar a Pau Riba de col·laborar amb ells recitant un poema per a una de les seves peces, ningú no s’imaginava que la barreja tindria un èxit tan rotund. La cançó ‘Nina de Miraguano’ va deixar amb ganes de més col·laboracions Riba-Fireluche, i aquest 2019, sis anys després, ha arribat el seu primer disc conjunt: Ataràxia. Més informació: Pau Riba i l’Orchestra Fireluche al Tradicionàrius.

Festival Residències Artístiques: catorze joves artistes sota el focus

València. 30 de novembre. Mostra els catorze guanyadors del Programa de Residències Artístiques per a joves de l’Ajuntament de València. Més informació: Festival Residències Artístiques.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat obre portes i s’endinsa a Nadal

Corbera de Llobregat. Del 30 de novembre al 12 de gener. Els assistents podran passejar per un pessebre com el que hi ha a totes les llars, però amb mida real i amb figures en moviment Més informació: Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat.

Les estrenes: Eduard Fernández i Greta Fernández són pare i filla també a la gran pantalla, a ‘La hija de un ladrón’

Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.

cap de setmana

cinema

estrenes

música

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Mercats de Nadal 2019: les quinze fires que no podeu deixar perdre

CULTURA

Mercats de Nadal 2019: les quinze fires que no podeu deixar perdre

Us oferim una llista de mercats de Nadal més importants del país · N'hi ha de tota mena: d'històrics, de pessebres, tions, artesania, gastronomia...

Per: Redacció

27.11.2019  21:50

VILAWEB

Arriba el mes de desembre i el país s’omple de fires i mercats nadalencs. N’hi ha molts i de tota mena: d’històrics, de molt concorreguts, de famosos perquè es fan en entorns especialment bells… Un bon reguitzell es fan pels volts de Santa Llúcia i molts se centren en alguna especialitat nadalenca, com ara pessebres, neules i torrons, artesania, tions…

Fira de Santa Llúcia a Barcelona

Tradicionalment, la diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, marcava el començament dels preparatius de Nadal. Actualment, els prolegòmens comencen molt abans, però aquesta data ha romàs en l’imaginari popular. Per això encara es mantenen tantes fires dedicades a la patrona de la vista, tot i que la majoria es fan el cap de setmana següent. La més coneguda és la que es fa a Barcelona, a la plaça de la Catedral. Enguany començarà el 29 de novembre i s’allargarà fins al 23 de desembre.

Mercat de Nadal a Perpinyà

Fins el 5 de gener Perpinyà celebra el mercat de Nadal a la riba de la Bassa, Artesans, productors i comerciants hi ofereixen regals i productes gastronòmics en petites casetes de fusta, creant un ambient màgic a la vora del riu. Una de les activitats més esperades del mercat és la gran roda que cada any es posa a la plaça de la Victòria, just davant el Castellet, que durant aquesta època és tot il·luminat amb garlandes de Nadal. A més, al Castellet, s’hi pot visitar una exposició de pessebres.

Fira de l’Avet d’Espinelves

S’acosta Nadal i arriba una de les fires més emblemàtiques de Catalunya. Aquest cap de setmana comença la fira de l’Avet d’Espinelves, que s’allargarà fins el 8 de desembre. Aquesta petita vila, que conserva l’essència de la Catalunya romànica, es transforma per acollir milers de visitants que hi van a cercar un arbre de Nadal. Es preveu que les nou parades especialitzades en la venda d’avets despatxaran uns 4.000 arbres durant els deu dies de fira.

Fira de Nadal i Reis de Palma

Fins el 6 de gener, més de dues-centes parades inunden el centre de Palma d’esperit nadalenc. És una fira de grans dimensions on es barregen productes molt diferents: artesania, joieria, tèxtil i objectes de decoració. Però el gran reclam són les tradicionals parades de figuretes que es posen totes juntes a la plaça Major. I a la via Roma s’hi poden trobar parades de menjar, amb xurros, castanyes, dolços, mel o formatge.

Fira del Tió d’Arbúcies

Al Principat, el ritual del tió és tan arrelat i estimat que fins i tot ha creat un subgènere de fira, especialitzada en la venda d’aquest tronc màgic que caga presents per Nadal. És un fenomen força recent, però com més va més fires d’aquesta mena hi ha. Una de les més destacades serà a Arbúcies, el cap de setmana del 7 i 8 de desembre. A més de comprar-hi el tió, hom també tindrà opcions més originals, com ara fer-se un tió propi o bé anar-lo a cercar al bosc.
I els qui ja en tinguin podran anar-hi a veure espectacles o fer tallers pensats per als més petits. També podran visitar una exposició de tions singulars o fer-ne cagar un de grans dimensions.

Mercat de Nadal de la Ciutat de les Arts de València

Del 13 de desembre al 5 de gener, la Ciutat de les Arts de València es transforma per allotjar un mercat d’artesania, on podreu trobar tota mena de regals per a aquestes festes. Si hi ha res que es destaca d’aquest mercat és l’ampli programa d’activitats nadalenques que s’hi fa durant el mes de desembre. Hi ha tallers, actuacions musicals i titelles, a més d’una gran oferta gastronòmica.

Fira de Nadal de Caldes de Montbui

Aquest cap de setmana, Caldes de Montbui celebra la Fira de Nadal. És coneguda perquè s’hi fan més de tres mil litres de brou de Nadal amb carn d’olla. El brou, que es fa amb l’olla més gran de Catalunya, el podran tastar tots els visitants.
La fira es fa a la plaça de la Font del Lleó i als carrers del centre històric. A part les típiques parades, els més petits hi podran fer cagar el tió o veure espectacles infantils.

Fira de Nadal de Xixona

Neules, torrons, escudella, derivats del porc… Per Nadal la gastronomia és molt important i per això abunden les fires especialitzades en les menges més tradicionals. Entre les més destacades, hi ha la Fira de Nadal de Xixona, que es farà del 5 al 8 de desembre. Els torrons de Xixona no falten a cap casa per Nadal, i per això són un gran reclam d’aquesta fira, on se’n poden trobar varietats diverses. A més, hi trobareu tota mena de dolços tradicionals i regals nadalencs i podreu participar en degustacions o tallers sobre el torró. També hi haurà activitats pensades per a la mainada.

Fira del Gall de Vilafranca del Penedès

Entre les fires nadalenques, les dedicades a l’aviram mereixen un punt i a part perquè són molt especialitzades: s’hi venen pollastres, galls, capons, ànecs, pintades, indiots… Tradicionalment, s’hi venien els animals vius, però el costum es va perdent. A Vilafranca del Penedès es fa la Fira del Gall el 21 i 22 de desembre, amb tot d’activitats relacionades amb la criança i la degustació d’aviram. Aquest mercat, que té l’origen a l’edat mitjana, és una ocasió excel·lent per a comprar i degustar el reconegut gall del Penedès, una varietat autòctona molt apreciada per la vistositat i per la carn.
La gastronomia i els vins són també una part essencial de la Fira del Gall, que presenta receptes d’aviram, de les més tradicionals a les més noves, acompanyades pels vins de la Denominació d’Origen Penedès.

El Festivalet a Barcelona

Per Nadal, Barcelona s’omple d’un gran nombre de mercats dedicats a l’art. Un dels més destacats és el Festivalet, que es fa al Museu Marítim de Barcelona el cap de setmana del 14 i 15 de desembre. És la fira d’artesans i dissenyadors independents de Barcelona, ideal per a trobar-hi regals originals per a aquestes festes. Tots els productes que s’hi poden comprar són produïts èticament i a petita escala.

HoHoHo! mercat de Nadal

Un any més, al Mercat de la Tapineria de València es fa el HoHoHo!, la fira especialitzada en regals originals. Començarà el 19 de desembre i durarà fins el 5 de gener. Hi trobareu de peces de decoració a obres d’art, passant per llibres o productes de moda. Allò que fa especial aquest mercat és que defensa el comerç local i el talent més jove de la ciutat.

Fira de Nadal a Ciutadella

L’Ajuntament de Ciutadella organitza els dies 13, 14 i 15 de desembre la tradicional Fira de Nadal, a la plaça de la Catedral. Hi ha una desena de parades, carregades d’objectes de regal, articles d’artesania, de decoració nadalenca i també de floristeria.

Mercat Medieval de Vic

Del 6 al 9 de desembre els carrers del centre històric de Vic tornen a l’època medieval. El nucli antic de la ciutat s’omple d’expositors amb una oferta ben variada: articles de decoració, joieria, cremes, herbes medicinals, complements de roba, embotits, formatges, pastisseria, conserves, xocolata… També hi ha nombrosos llocs per a menjar i tavernes.
En l’oferta cultural, la representació de L’Assalt de l’Altarriba ens endinsa en uns fets que van passar a Vic al segle XV; no hi falta l’amor, ni l’odi, ni la traïció ni la sang. A més, com cada any, hi ha la recreació dels oficis medievals, amb parades i demostracions de mestres artesans.

Fira del Pessebre d’Olot

De figures i objectes per a fer el pessebre, només se’n troben una vegada l’any, pels volts de Nadal. Per això és en aquesta època quan proliferen les fires especialitzades. Nadal a Olot va estretament lligat al pessebre, perquè s’hi celebra una de les mostres de pessebres més importants del país. A més, del 6 al 9 de desembre s’hi fa la Fira del Pessebre: és al centre de la ciutat, amb una setantena de parades. Del carrer Major a la plaça del Carme, hi ha el Mercat d’Artesania; davant de Sant Esteve, l’espai dedicat als Pessebres; a la plaça Major, productes de km 0.
L’oferta es completa amb el Mercat de Nadal, a la plaça de la Pia Almoina i als carrers adjacents. Una de les activitats més esperades serà un pessebre comunitari, on els infants poden dur la seva figureta. També podran crear el paisatge d’aquest pessebre amb elements naturals que trobaran a l’espai. Aquest pessebre passarà a formar part de la Mostra de Pessebre d’Olot a partir del dia 10 de desembre.

Fira de Reis de la Gran Via a Barcelona

La Fira de Reis de la Gran Via és una de les fires de Nadal més tradicionals de Barcelona. Un any més, la trobareu a partir del 19 desembre a l’avinguda, entre els carrers de Rocafort i Muntaner. Hi ha més de dues-centes parades, amb productes d’artesania, idees per a regals i joguines. A Barcelona és tradició d’anar-hi el primer de gener per comprar xurros amb xocolata o bé treure-hi el cap el 5 de gener, acabada la cavalcada de Reis, per fer-hi les darreres compres.

cap de setmana

Nadal

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

El Nacional

concerts

Paul McCartney actuarà a l'Estadi Olímpic de Barcelona el 17 de juny

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 28 de novembre de 2019
1 minut

Paul McCartney tornarà a Barcelona en el marc de la gira 'Freshen up'. El cantant i compositor britànic actuarà a l'Estadi Olímpic de Barcelona el 17 de juny de l'any que ve en la que serà l'única parada a tot l'Estat.
L'anunci arriba després que McCartney hagi estat confirmat com a cap de cartell del 50è aniversari del festival de Glastonbury. L'exmembre dels Beatles va actuar per última vegada a la capital catalana fa quatre anys i en fa quasi 30 que hi va tocar per primera vegada.
Les entrades es posaran a la venda el 4 de desembre a les 10 h del matí i, des de dos dies abans, s'habilitarà la prevenda a partir de les 12 h del migdia des del web de Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés.

INFANTS El Palau de la Música acollirà un concert a favor d'Unicef El Nacional

Música Tina Turner, 80 anys d'una estrella de la resistència El Nacional / EFE

• Paul McCartney

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado

CULTURA > MITJANS DE COMUNICACIÓ

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado’

El programa compta amb l'assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal

Per: ACN

14.11.2019  19:19

VILAWEB

El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà. Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants.
En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas, Clara Peya o Anna Torrent, i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’ en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot